olivesmarti

olivesmarti

310

Del Mont Verge Maria
Reina de l'Empordà,
jo al Cel pujar voldria;
Verge Maria,
deu-me la mà.

Anem, empordanesos,
d'amor de Déu encesos,
pujem a dalt del Mont,
a veure aquesta estrella,
que riu formosa i bella
de nostra terra al front.

Son trono és una serra,
que en mig de nostra terra
s'aixeca fins als cels,
té els núvols per cortina,
per blava mantellina
la volta dels estels.

Oh Reina i sobirana
regneu en eixa plana,
regneu en tots els cors.
Que vostra mà ens ampare;
salveu-nos, dolça Mare
del DOLENT OPRESSOR

Doneu-nos bona anyada,
gireu la pedregada
que vé del Canigó,
traieu d'aquesta terra
les GENTS QUE VOLEN GUERRA
i BUSQUEN NOSTRA SUMiSSIO

(Mossèn Cinto Verdaguer)

Camina que caminaràs, un peu rera l altra.
No hi han metas ni fites , anar més lluny no importa , tan sols anar fent , fins que les cames aguantin ... i el cor , estimada, pel teu amor, bategui al meu pit.
Anar més enllà ! Per tu! Per sempre!

Medlem siden marts 2010