jap1990

Tid  10 timer 4 minutter

Koordinater 2875

Uploaded 31. maj 2018

Recorded maj 2018

-
-
632 m
184 m
0
7,2
14
28,88 km

Vist 158 gange, downloadet 4 gange

tæt på Vilalba Sasserra, Catalunya (España)

Sortim de la Plaça de la Vila de Vilalba Sasserra i ens dirigim cap al Santuari del Corredor passant per Can Freginals, el menhir de Can Freginals, el dolmen de Ca l’Arenes, el curiós Pi Cargolat i la Pedrera del Pare Jaume. Des del Santuari ens dirigim en direcció a Vallgorguina per buscar els dòlmens de la Pedra Llarga i del Pi d’en Buac. Continuem baixant en direcció a Vallgorguina i una mica abans d’arribar a la casa nova de Pibernat anem agafem una pista cap a l’esquerra que passant per les fonts de la Figuerassa i del Perdigot, les Roques del Duc, la Pera del Llop, El Rocar i la Pedra de les Cadenes ens porta fins a la pista que va del Santuari del Corredor a la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni a l’alçada de Can Trull. Molt a prop hi ha el dolen i el menhir del Trull. Per evitar la pista principal amb tràfic de cotxes anem fins a Can Pradell agafant varies pistes forestals més petites. Des de Can Pradell baixem fins a la font d’en Nel i continuem fins al dolmen de la Pedra Gentil. Tornem una mica enreda per la pista que va al Santuari del Corredor i a pocs metres ens desviem a l’esquerra per anar a la ermita de Sant Eulàlia de Tapioles. Des de l’ermita anem pujant per diverses pistes fins arribar a l’alzina dels Caçadors on agafarem la pista que en portarà directament de tornada a Vilalba, passant pel menhir Mañé i l’església vella de Santa Maria.
En abandonar l'església vella, s'habilità, a la barriada de Trentapasses, un petit edifici a la vora de la gran casa del comte de Centelles. L'arquitecte Josep Maria Pericas fou qui projectà el nou temple, que s'acabà l'any 1927
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
Temps enrere, quan no hi havia bosc, aquestes roques eren molt visibles, malgrat que avui en dia estan amagades entre les alzines. Aquestes i altres roques servien com a punt de referència geogràfic per als bosquerols locals. Per tal d'identificar-les, s'associaven amb algun esdeveniment concret. En aquest cas, es diu que al seu damunt s'hi aturava un duc (un ocell, considerat el rapinyaire nocturn més gran d'Europa).
La pedra del Llop era coneguda amb aquest nom perquè es deia que els llops passaven per l'esquerda de la pedra.
Aquest apilament de blocs granítics possibilita la formació de petites cavitats o aixoplucs que podien haver fet servir els primers pobladors per a arrecerar-se dels vents o les pluges. De fet, s'han trobat ceràmiques datades de l'edat del bronze (1800-1600 aC). En altres ocasions, aquests blocs de roca podien tenir caràcter funerari.
Aquesta pedra s'anomena pedra de les Cadenes o del Gall de Ca l'Arenes perquè, segons s'explica, als nens que baixaven del Corredor se'ls feia una broma aprofitant la presència d'aquesta pedra: se'ls deia que posessin l'orella al damunt de la pedra per a sentir les cadenes o el gall de ca l'Arenes cantar. Quan ho feien, se'ls donava una bufetada a la galta sense mala fe.
La masia està documentada ja a l’any 1012. L’edifici actual va ser construït entre els anys 1842 i 1850. La masia està documentada ja a l’any 1012.
Te uns 4000 anys d’antiguitat. Va ser restaurat el 1885 pel propietari de Can Pradell de la Serra. Actualment les lloses vertical no ocupen el lloc original i la vertical està trencada. En el transcurs dels temps s’han afegit algunes lloses verticals amb la finalitat de mantenir l’alçada del monument. Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes.
L'antiga església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel·la monàstica. Documentada des del 878. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques. El 1373 el lloc era deshabitat però l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. es conserva.
Creu en honor d’en Catafau, un llenyataire, que va morir envestit pel carro, tirat per cavalls i ple de llenya, que conduïa. És testimoni d’una època d’intensa activitat forestal a zona.
Es te constància de la seva existència des de l’any 1023 tot i que no es té constància de l’any de la seva construcció. Ha patit modificacions diverses des del romànic fins a l’època actual te forma de creu llatina i està formada per una sola nau amb absis semicircular, del qual es conserva l’arc triomfal un xic peraltat, la nau es de volta de canó, lleugerament apuntada amb un dels arcs torals també apuntat, junt al cor. La capella de la banda Nord fou afegida al segle XVI. La capella del braç Sud que acaba de formar la planta de creu llatina, és del segle XVII. L’altar major s’allunya dels estils barrocs corrents la contrada i s’apropa a l’estil Lluis XV. El creure sud i el presbiteri es construïren al 1609.

Kommentarer

    You can or this trail