Tid  5 timer 51 minutter

Koordinater 1488

Uploadet 23. oktober 2018

Optaget oktober 2018

  • Bedømmelse

     
  • Information

     
  • Let at følge

     
  • Landskab

     
-
-
419 m
197 m
0
3,7
7,5
14,92 km

Vist 302 gange, downloadet 17 gange

tæt på Vilanova de la Roca, Catalunya (España)

Un camí dels més antics del nostre país.

Els paisatges de La Roca tenen una petjada de mil·lennis d’ocupació humana evidenciats a través dels nombrosos jaciments arqueològics documentats. En destaquen els que s’agrupen amb la denominació de “Ruta Prehistòrica de la Roca”, localitzats en els límits del Parc de la Serralada Litoral, entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius. Tot seguint l’antic traçat del camí que comunicava el Vallès Oriental amb el Maresme, i que passava per l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i per la proximitat de l’assentament íber de Céllecs, s’hi troben els diversos jaciments megalítics.

Des dels carrers de la urbanització del bosc de la Ruscalleda iniciem la visita al dolmen de can Gol I (dins una finca particular, que ara amb prou feines es veu a través d'una tanca) i continuem per un carrer estret a l'inici de la "Ruta prehistòrica de la Roca", on aparquem. Aquest itinerari, està dividit en dues rutes senyalitzades (marques blaves i roses) i transcorre entre la finca de can Gol-turó de Céllecs i Can Planes-St Bartomeu, que intentem unir.


Ha plogut força i fa olor de bosc. Prenem la pista forestal, tot seguint el PR-C/36. Més endavant ens desviem a l’esquerra on veiem el dolmen de can Gol II. Seguint l’itinerari, però fora de la via, trobem la pedra de les Orenetes a mà dreta, una mica més separada del camí. Agafem un corriol, ja fora de la ruta, que s'enfila fins el monument megalític conegut com el dolmen de Céllecs. Seguim l’itinerari fins que veiem la torre de guaita de Céllecs on a l’esquerra trobarem una pista ampla que ens portarà a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. (Si seguim l’itinerari marcat pujarem al turó de Céllecs, on podrem observar restes d’un poblat ibèric, totalment enrunat i cobert per la vegetació i bardisses).
Des d’aquest punt podem iniciar l’itinerari Ruta Prehistòrica II Can Planes-Sant Bartomeu (marques roses). El recorregut, passa per l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes on fem un mos. Passem pel pla de les Sureres, la serra de l’Argenta i el camí a les Planes, on ens trobem amb els grups megalítics de la pedra Foradada, la pedra de l’Escorpí i el dolmen de can Planes. En aquest tram, podem desviar-nos per veure la font de St Bartomeu i la Mansa.

Desfem un tall de camí i planejant per un bosc tancat, que ens deixa a la carretera. Travessem i enfilem camí per una zona on abunden un munt de castells de roca granítica. A l'atzar ens fixem en un que dóna al torrent de St Bartomeu i "PREMI" un roca amb un conjunt d'inscultures, que pensem poder ser inèdites. Continuem per arribar al Bosc Màgic, on hi han unes curioses i misterioses figures tallades a les gran roques granítiques (no anar en dia festiu, molta gent). Passem per un racò de pau, la bassa de Ca l’Argent. Ens dirigim per enllaçar amb la ruta, a la pedra del Plat del Rei. Ja de baixada passem per la Pedra de les Creus i la bonica Roca Foradada de Can Gol (que encara es fan rituals) on finalitzem la ruta.

L'avituallament el fem a Can Llums a la Roca.
Galeria catalana reconstruida, conserva part del túmul funerari de 14 m de diàmetre. Originàriament estava delimitat amb un cercle de lloses. En el seu interior es trobaren eines i ascles de sílex, ceràmica informe i ceràmica campaniforme datades del 2500aC – 2100 aC.
És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé els especialistes, com els de l’equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d’amplada. S’observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L’entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).
Galeria catalana petita. Conserva part de l’estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 x 1,06m. No s’hi observen restes del corredor ni de l’estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.
Galeria catalana petita. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest. Segons el sr. J. Tarrús, “el passadís original devia de fer uns 2m de llarg i el túmul podia arribavar als 8m de diàmetre. Trobat petits fragments de terrissa.
Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d’una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls).
Gran bloc granític cobert per tot tipus de creus i signes gravats a la pedra. Molts d’ells son moderns, però és molt poblable que n’hi hagi algun d’època molt antiga tot i que indeterminada. També hi ha una inscripció que diu “La Roca, año...” i la data no és prou clara. La tipologia de les creus és molt àmplia i repetitiva en diferents mides. Donada la ubicació de la pedra en un context amb nombrosos elements megalítics, és probable l’existència de petroglifs d’aquest mateix moment
Pintures rupestres en un gran bloc granític d’uns 8 m. De llargada per 3 m. D’amplada i 3 m. D’alçada. La part bassal mostra diverses cavitats una de les quals constitueix un abric de mitjanes dimensions. Es tracta de la zona principal on hi ha dues pintures. Des d’aquesta concavitat, per la que es pot travessar el bloc, segueixen cap a la dreta altres concavitats i punts erosionats amb representacions pictogràfiques. S’individualitzen 32 figures que corresponen a traços corbats, serpentiformes, punts, figures femenines, cruciformes, barres, formes antropomorfes, quadrúpedes, ramiformes i representacions humanes, així com restes de pigment de difícil interpretació. Només s’interpreta el tema central de les pintures que són de color vermellós fosc.
Bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de “cassola” circular i de poca fondària i amb regueró de canalització.
Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó. La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII a.C
Conjunt de roques granítiques on en la base de la roca més alta es pot observar un grup de inscultures: 10 cassoletes 1 regeró 1 figura antropomòrfica No hem trobat cap referència d'aquest aflorament rocós.
Gran bloc granític foradat artificialment. A l’exterior hi ha dues lloses que es podrien haver utilitzat per tapar la cavitat en cas d’utilitzar-se com a tomba. Pels voltants s’ha localitzat ceràmica grollera de les mateixes característiques que les aparegudes al voltant dels diferents megàlits, i també algunes ascles de sílex. A 20 metres a l’est s’observa l’existència de pedres alineades en forma de parament així com sis fragments de ceràmica ibèrica.
També se’l coneix amb la denominació de “Pedra del Marxant”. Es tracta d’un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l’existència de restes arqueològiques o d’estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el perióde megalític, perquè apareix en contextos d’aquesta fase. Podria tractar-se d’una cambra sepulcral.
Capella romànica documentada des del 1191. al segle XVIII, se la conexilla com Sant Bartomeu de Can Cunill, perquè pertanyia a la família Cunill d’Órrius. És una petita esglesiola d’una sola nau, amb absis semicircular i volta de canó. Té portal adovellat i un petit campanar d’espadanya. A l’interior s’il·lumina amb dues finestretes, una a l’absis i una altre al costat de la porta d’accés. Restaurada modernament.

2 kommentarer

  • Foto af Cuca de llum

    Cuca de llum 29-11-2018

    I have followed this trail  Vis mere

    Una ruta molt distreta , molt ben senyalitzada i sense masses complicacions. Si us agraden els megàlits, aquesta és la vostra ruta!
    Salut i pedres!

  • Foto af gaonalazo81

    gaonalazo81 16-08-2019

    I have followed this trail  verificeres  Vis mere

    La impresión a sido buena tan cerca de casa y no la conocia

Du kan eller denne rute