PR®-C 227.2 Variant dels Cingles de Bertí
Rutefotos
Ophavsmand
Rutestatistik
- Afstand
- 2,78 km
- Positiv højdeforskel
- 262 m
- Sværhedsgrad
- Moderat
- Negativ højdeforskel
- 226 m
- Max Højde
- 774 m
- TrailRank
- 31
- Min Højde
- 536 m
- Rutetype
- Ensrettet
- Tid
- 54 minutter
- Koordinater
- 268
- Uploadet
- 3. september 2024
- Optaget
- december 2019
tæt på Riells del Fai, Catalunya (España)
Vist 146 gange, downloadet 3 gange
Rutefotos
Rutebeskrivelse
El traçat del PR®-C 227.2 o variant dels Cingles de Bertí és la variant del sender que puja a la part superior dels Cingles de Bertí, permetent l'accés al Turó de les Onze Hores, el cim més característic i emblemàtic que es divisa des de Riells del Fai, i el contacte amb el PR®-C 33 o Sender de la Garriga. El seu punt d'inici és l'accés inferior del grauet de Quintanes, ja que segons el disseny del sender principal, el , aquest és l'extrem que trobem primer, i el seu punt final és l'accés inferior al grau del Traver, que seguint el es troba amb posterioritat.
No explicarem aquí el traçat ja que la ruta, òbviament, està senyalitzada sobre el terreny, amb les marques homologades de color blanc i groc. Això sí, si en algun indret trobeu alguna mancança, no dubteu en fer-nos-ho saber.
Els punts més rellevants de l'itinerari serien, des de l'extrem inferior del grauet de Quintanes (536m), punt de coincidència amb el PR®-C 227; l'extrem superior del grauer de Quintanes (0.43km; 673m; 0:18h), on hi ha l'inici de la derivació al Turó de les Onze Hores; camí del Traver (1.52km; 774m; 0:33h); can Mestret (1.76km; 758m; 0:36h), punt de contacte amb el PR®-C 33 o Sender de la Garriga; mirador de can Mestret (1.93km; 755m; 0:39h), extrem superior del grau del Traver (2.00km; 751m; 0:40h) i accés inferior al grau del Traver (2.83km; 584m; 0:55h), punt de coincidència amb el PR®-C 227.
Índex IBP: 33.
Waypoints
Kryds
536 m
Accés inferior grauet de Quintanes (PR®-C 227)
El Grauet de Quintanes és un pas de corriol de muntanya situat entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès. Situat al nord de la masia de Can Quintanes, de la que pren el nom, es el grau més curt d'aquest sector dels Cingles de Bertí.
És un dels punts on la variant dels Cingles de Bertí enllaça amb el sender principal (PR®-C 227).
Kryds
673 m
Accés superior grauet de Quintanes / Pista del Turó de les Onze Hores
Pista travessera que enllaça can Mestret amb la plaça dels Cèntims, al peu del Turó de les Onze Hores. El sender continua en sentit ascendent cap a llevant; mentre que en sentit descendent a ponent es pot seguir la derivació al Turó de les Onze Hores si es vol realitzar aquest emblemàtic cim per a la gent de Bigues i Riells del Fai.
Kryds
738 m
Corriol a les Baumes del Traver
Corriol que ressegueix la cinglera per adreçar-se directament a les Baumes del Traver.
Hule
759 m
Sobre les Baumes del Traver
Les Balmes del Traver és una balma del terme municipal de Sant Quirze Safaja, si bé dins de l'àmbit del poble de Riells del Fai, situada a 735 metres d'altitud. És al sud-est i dessota de la masia del Traver, de la que pren el nom, i del Camí del Traver, i uns 25 metres per damunt del Cau de la Guilla.
br/>
Es tracta d'una gran balma, d'uns 100 metres de longitud i una fondària màxima d'uns 10 metres en algun punt molt localitzat. Existeixen uns grans enderrocs molt espectaculars en algunes zones, tot i que sembla que són relativament recents. Tot plegat és un entorn força espectacular pel fet d'estar en la mateixa cinglera, amb una timba considerable degut a la gran alçada a la que es troben respecte la vall. Sembla que havia tingut usos ramaders, per guardar ramats.
Kryds
774 m
Accés al Traver
El Traver és un mas no habitat regularment edificat en un singular paratge d'antic poblament ibèric entre els segles XVII i XVIII. Respon a la tipologia de masia típica d'altiplà descrita pels historiadors, és a dir, construccions complexes amb espai suficient per a compartir, a la vegada, l'agricultura amb la ramaderia, amb annexos afegits segons la necessitat dels estadants i, com a fet diferencial, la presència de barri i torre de defensa.
El Traver va ser un dels set masos més importants de l'antiga parròquia rural de Sant Pere de Bertí, juntament amb el Clascar, el Soler, l'Onyó, l'Ullar, la Serra, la Cuspinera i el Sot del Grau. Actualment forma part del municipi de Sant Quirze Safaja.
Es troba en un punt molt proper al penya-segat natural dels cingles, el que li dona una certa defensa. Des de la seva era hi ha bones vistes del Vallès en general, destacant la serra de Sant Llorenç del Munt i el cingle de Gallifa, que tanquen el panorama a ponent, i en un punt més proper i en un menor alçada de la del mas, el Turó de les Onze Hores.
Kryds
758 m
Cruïlla de can Mestret (PR®C-33)
Can Borra és una masia situada a l'esquerre del Torrent de Cal Mestret, a tocar del camí que porta a la masia del Traver, en territori de l'antiga parròquia de Bertí. Actualment es troba enrunada. Era una masia de planta quadrada de planta baixa i primer pis. Conserva el portal de llinda de pedra situat a la façana de migjorn amb una finestra al damunt. Conserva part de l'antic forn de pa. El parament dels murs és de pedra de filades irregulars. A la primera meitat del segle XX ja constava en ruïna.
El Clascar, en segon terme, és una antiga domus o casa forta de la parròquia rural de Bertí. Esdevinguda masia, hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S'ha identificat com l'antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l'any 987. Més endavant, al segle XIV s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l'identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc. L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trevolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Udsigtspunkt
755 m
Mirador de can Mestret
Mirador orientat cap a Riells del Fai des del qual es domina el Sot de Bellobir i la part oriental de la cara meridional dels Cingles de Bertí, on destaquen les Baumes (o Balmes) del Traver i el Turó de les Onze Hores. En dies clars es divisen perfectament els Cingles del Perer, la Mola de Gallifa i, fins i tot, la serralada de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola en un extrem i el Montcau en l'altre. També es poden reconèixer el Pic del Vent i el Puig de la Creu, entre d'altres. El proper Puiggraciós treu visibilitat per la banda de llevant.
Kryds
751 m
Accés superior grau del Traver
Pas de corriol entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès, que comunica la part baixa amb la part alta dels Cingles de Bertí. En la cartografia també podem trobar-lo referenciat com a Grauet del Traver o com a Grau de les Escaletes, ja que en alguns dels trams més costeruts hi ha unes pedres col·locades formant graons. En el seu recorregut hi ha l'accés al cau de la Guilla, la cova més gran dels Cingles de Bertí, i a les Balmes del Traver. És un dels pujants més interessants del Bertí, ja que també conserva bona part de trams empedrats i murs de pedra seca, vestigis d'antigues activitats agrícoles.
Kryds
748 m
Trencant a les Baumes del Traver
Corriol que ressegueix la cinglera per adreçar-se directament a les Baumes del Traver.
Kryds
714 m
Trencant a la Cova de la Guilla
Explorada per primer cop el 27 de juliol del 1897 per Norbert Font i Sagué, Francesc i Anton Maspons i Pere Pagès durant una campanya espeleològica, la Cova (o Cau) de la Guilla passa per ser, amb un recorregut de 210 metres de galeries estretes obertes sobre un sistema de diàclasi, la cova més llarga dels Cingles de Bertí.
Per una boca de 2 metres d'alçada per 0,30 (baix) i 0,60 (dalt) d'amplada s'accedeix a un passadís orientat al nord que als 3,30 metres gira 90º cap al a dreta, una tipologia de gir sobtat coincidint amb la direcció de les diàclasis que és la tònica habitual en la galeria d'aquesta cova. Dos metres més enllà torna a girar, ara cap a l'esquerra. Quatre metres més i gira a la dreta, cinc metres desprès gira novament a l'esquerra. La morfologia és monòtona, les parets sinuosament modelades per l'aigua, el terra ple de pols. Cova endins, canvia la morfologia de la cova, ja que hi ha alguns recobriments litogènics i el terra està ple de blocs caiguts.
Kryds
584 m
Accés inferior grau del Traver (PR®-C 227)
Pas de corriol entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès, que comunica la part baixa amb la part alta dels Cingles de Bertí. En la cartografia també podem trobar-lo referenciat com a Grauet del Traver o com a Grau de les Escaletes, ja que en alguns dels trams més costeruts hi ha unes pedres col·locades formant graons.
En el seu recorregut hi ha l'accés al cau de la Guilla, la cova més gran dels Cingles de Bertí, i a les Balmes del Traver.
És un dels pujants més interessants del Bertí, ja que també conserva bona part de trams empedrats i murs de pedra seca, vestigis d'antigues activitats.
És un dels punts d'enllaç de la variant dels Cingles de Bertí amb el sender principal (PR®-C 227).
Du kan tilføje en kommentareller anmelde denne rute
Kommentarer (0)