rocpetrus

Koordinater 394

Uploaded 20. juni 2019

-
-
1.348 m
1.112 m
0
1,8
3,7
7,31 km

Vist 10 gange, downloadet 0 gange

tæt på Aiguabella, Catalunya (España)

RECORREGUT EXPERIMENTAL DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA VALL FOSCA, COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ (GEOPARC DE LA CONCA DE TREMP – MONTSEC): DES DE LES IMMEDIACIONS D´AIGUABELLA, A LES MINES DEL SOLA DE LA TORRE, A LA CAMBRA D¨AIGÜES DE MOLINOS I A LA CARRETERA D´AGUIRÓ / 4 DE JULIOL DEL 2019


Josep M. MATA-PERELLÓ i Jaume VILALTELLA FARRÀS


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que la totalitat del recorregut d´aquest itinerari s´efectuarà a peu, caminant per camins generalment ben ostensibles, a excepció dels que condueixen cap a les Mines de Coure del Solà de la Torre. En aquests darrers trams caldrà anar amb molta cura, per trobar-se força emboscats, amb molta vegetació.

Per d´altra banda, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica: concretament pel Sistema Pirinenc, i més exactament per la denominada Unitat del Mantell de les Nogueres, al Nord de l´important Encavalcament del Serrat del Rebolcador i al Sud dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirenaica (o simplement de la també denominada Zona Axial Pirinenca) que es troba més al Nord, a partir d´Espui.

Així, en aquest itinerari anirem trobant els materials que formen part de la Unitat del Mantell de les Nogueres; tot i això, en aquest recorregut sols trobarem materials carbonatats del Devonià, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Ocasionalment, també trobarem esquists del mateix període. Per d´altra banda, molt sovint trobarem aquests materials paleozoics recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Aquests materials generalment seran de tipus morrènic o relacionats amb depòsits de vesant.

Per d´altra banda, cal dir que la totalitat del recorregut es desenvoluparà pel terme municipal de la Torre de Cabdella, dintre de la Vall Fosca i del Pallars Jussà. Alhora, cal dir que situa plenament dintre del Geoparc de la Conca de Tremp – Montsec.
OBJECTIUS GENERALS
Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació dels materials que constitueixen la Unitat de les Nogueres, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, Aquests materials, dintre d´aquest recorregut, pertanyen exclusivament al Devonià. Així, anirem trobant materials generalment carbonatats (de caràcter calcari). Ocasionalment, també trobarem esquists del mateix període

2.- Observació a distancia dels materials que constitueixen la Zona Axial Pirinenca, que es localitzen més al Nord del recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació de les relacions existents entre les dues subunitats pirinenques acabades d´esmentar.

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, en aquest itinerari ens centrarem en les mineralitzacions filonianes (associades a fractures, amb un clar control estructural), localitzades entre el materials del Devonià. Aquestes mineralitzacions de caràcter cuprífer.

5.- Observació al llarg del recorregut de l’itinerari de les antigues explotacions situades al llarg del recorregut. En aquest cas, ens referirem, fonamentalment amb les obres relacionades amb les tasques hidroelèctriques.

6.- Observació de l´impacte produït sobre el Medi Natural, tant de la mineria com a conseqüència de les obres efectuades per la zona.

7.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni geològic, que es vagi trobant al llarg del recorregut. Farem èmfasi del relacionat amb la morfologia glacial de bona part del recorregut: valls glacials i morrenes

8.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni miner, que es vagi trobant al llarg del recorregut. Ens referirem especialment amb el relacionat amb les explotacions mineres de coure del Solà de la Torre.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, no coneixem l´existència de cap antecedent. Així, el que ara presentem serà una novetat.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal parlar d’un altre treball, també nostre; en concret de MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball es relatiu a les mineralitzacions catalanes en general, amb un capítol dedicat al Pallars Jussà. També cal fer esment de MATA-PERELLÓ i SANZ (1993), dedicat al reconeixement dels minerals. També cal parlar d´un treball més recent: PERISE et altri (2018).

I pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment de dos treballs, molt interessants, de caràcter generalista. En concret, ens estem referint als següents: GUIMERÀ et altri (1982). i també a RIBA et altri (1976). Tots dos treballs es refereixen a la geologia dels Països Catalans, i conseqüentment de Catalunya. Per d’altra banda, també cal fer esment del treball l´IGME (1994); així com ROSELL (1970).

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari es realitzarà totalment a peu, seguint el camí (que s´inicia a la carretera L – 503, prop d´Aiguabella) i que es dirigeix cap a la Cambra d´aigües de la Central Hidroelèctrica de Molinos i cap a la carretera d´Aguiró. Dintre d´aquest recorregut es farà una fillola, per anar a les Mines de Coure del Solà de la Torre, situades més amunt.

Així, es pot veure que s’iniciarà a una alçada de 1189 metres, a tocar de la carretera L – 503, prop d´Aiguabella. En els primers trams, el recorregut serà ascendent, fins arribar a una alçada d´uns 1260 metres, poc després de sobrepassar el Barranc de Bisors.

A partir de l´anterior indret, el recorregut serà lleugerament descendent, tret de la pujada i baixada del tram que ens durà cap a les mines. Així, arribarem a una alçada d´uns 1343 metres, que serà la màxima de tot el recorregut.

Després de fer la fillola cap a les Mines de Coure del solà de la Torre, es tornarà a baixar fins al camí principal. Seguint aquest arribarem a la Cambra d´Aigües de a central Hidroelèctrica de Molinos, a una alçada de 1251 metres. A partir d´aquí, i fins arribar a la carretera d´Aguiró, tot el recorregut serà de baixada, fins arribar als 1118 metres a la parada final, a la cruïlla del camí amb la carretera d´Aguiró.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió totes les aturades es troben al full 214 (o de Sort).

____________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid

MARTÍNEZ RIUS, A. Et altri (2013).- Guia Geològica del Parc Natural d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Publicada a Guies Geològiques dels Parcs Nacionals (dirigida per Roberto Rodríguez Fernández). IGME –Edit Everest. 225 pàgines. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

PERISÉ, E. et altri, (2018).- Les mines de Castell: de l’urani de Franco al descobriment de l’Abellaïta: mineria a la Vall Fosca. Editorial: Garsineu;. La Torre de Cabdella

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.
PARADA 1. INICI DEL CAMÍ DES D´AIGUABELLA FINS A LA CAMBRA D´AIGÜES DE LA CENTRAL HIROELÊCTRICA DE MOLINOS, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem a la cruïlla, amb la carretera local L – 503, del camí que condueix cap a la Cambra d´Aigües de la central Hidroelèctrica de Molinos.. Així, nosaltres iniciarem el recorregut de l´itinerari, en un indret força proper a la localitat d´Aiguabella, situada a l´altra banda del riu. Aquest indret, es troba plenament situat dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Precisament, per aquesta unitat efectuarem tot el recorregut d´aquest itinerari, anant sempre cap al Sud, descendent per la riba dreta del Flamisell. En aquest indret, afloren per arreu els materials paleozoics del Devonià. Aquests materials eminentment carbonatats, són els quins constitueixen el Mantell de les Nogueres, per aquests indrets.
PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL BARRANC DE BISORS, CAMÍ D¨AIGUABELLA A LA CAMBRA D´AIGÜES, (la Torre de Cabdella, terme de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap al Sud. Ara, des de la parada anterior s´ha anat pujant, fins arribar a l´indret de la present aturada. Així, en arribar al barranc de Bisorts, farem una aturada. Aquesta, la efectuarem a quasi 1 Km des de la parada anterior En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats paleozoics del Devonià. Aquests són els materials que formen part del Mantell de les Nogueres, el qual s´estendrà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, ara trobem aquests materials carbonatats per arreu.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL BARRANC DE GARANTE, PIONES DEL TELEFÈRIC MINER, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud,, seguint el camí ben palès que es va dirigint cap a la Cambra d´Aigües de la Central Hidroelèctrica de Molinos. Així, anirem superant alguns barrancs fins que arribarem al Barranc de Garante. En trobar-lo, poc abans de passar-lo, farem una aturada. La farem a uns 2´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Aquests materials formen part del Mantell de les Nogueres, per on estem fent el recorregut d´aquest itinerari. Precisament, al costat de l´indret per on fem l´aturada hi ha un bon aflorament d´aquestes roques carbonatades del Devonià. En aquest tram del recorregut, s´ha fet ben palesa la població de la Torre de Cabdella, situada a la bora del Flamisell. Prop de a població afloren per arreu materials detrítics d´origen fluvial, els quals pertanyen a l´Holocè. Per d´altra banda, en arribar a l´indret de ´aturada, s´han fet paleses unes pilones, situades a l´altra banda del Barranc de Garate. Aquestes pilones corresponen a l´antic telefèric . A través d´aquest anava baixant el mineral extret a la mina (situada més amunt) cap a l´antiga foneria. Questa estava situada molt prop de la Torre de Cabdella. Pel que fa a les pilones, una d´elles es troba al costat del camí. Per d´altra banda, des d´aquest indret on ara som, mirant cap llevant, es fan ben paleses les explotacions mineres de Covilars. Així, des d´aquí es veuen les dues escombreres inferiors i tanmateix el transformador de les mines. Des d´aquestes escombreres baixava un altre telefèric miner que portava els mineres extrets a les explotacions cap al paratge de la Foneria.
PARADA 4. BOCAMINA INFERIOR. MINES DE COURE DEL SOLÀ DE LA TORRE, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud. Poc després de creuar el barranc de Garanto, es trobarà una de les dominades “finestra del canal”, un sobreeixidor de la conducció d´aigües cap a la bassa que veurem més endavant. Poc després, trobarem un camí força emboscat que va pujant fent zigi - zagues. Seguin-lo, més amunt trobarem un sender que ens conduirà cap a una mina. Aquí farem l´aturada, aproximadament a uns 0´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant, entremig de la vegetació, afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Aquests materials són eminentment calcaris i es situen dintre del Mantell de es Nogueres. Aquests són els materials que es troben a l´indret de la parada. En aquest lloc es fa clarament palesa una antiga explotació minera. Aquesta mines és la més baixa de tota la zona minera. La boca es troba oberta entre afloraments dels materials carbonatats que hem acabat de dir. Per sota de la mina, lleugerament més al Sud, es fa palesa una escombrera de les altres explotacions situades més amunt. De fet, fins aquí arribaven els materials extrets, per a ser carregats a les vagonetes del telefèric. A l´escombrera es fan palesos diferents minerals, entre ells la CALCOPIRITA (que era la mena explotada del coure). Aquest mineral, en alterar-se ha donat lloc a carbonats i a sulfats de coure. Entre els primers cal fer esment de l´ATZURITA i de la MALAQUITA; i entre els segons cal parlar de l´ANTLERITA i de la BROCHANTITA. Tanmateix es poden veure altes minerals com: PIRITA, GOETHITA (integrant de la LIMONITA(, HEMATITES i QUARS (molt abundant). Observant els materials integrants de l´escombrera, es pot avençar que la mineralització es filoniana. Aquests filons (de direcció gairebé E – W), es troben associats a fractures. Tot i això, caldria veure “in situ” la mineralització per així poder-ho ratificar.
PARADA 5 - CONDICIONAL. LA TREMUJA MINERA, MINES DE COURE DEL SOLÀ DE LA TORRE, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a les antigues explotacions mineres. Poc després, quasi per sobre de la boca de la mina anterior, trobarem uns plans inclinats molt rudimentaris. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´2 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Els materials del Mantell de les Nogueres que estem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari que estem fent. Aquests materials es fan palesos a l´indret de l´aturada. Aquí hi havia una tremuja molt rudimentària. Així, els minerals extrets més amunt, que arribaven fins aquí per un ferrocarril miner, es deixaven caure mes avall a través d´un pla inclinat fet sobre les calcàries del Devonià.
PARADA 6. RESTES DE LES INSTAL·LACIONS MINERES, MINES DE COURE DEL SOLÀ DE LA TORRE, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, que ara es va dirigint cap al Nord. Després de l´aturada, el camí queda ben emmarcat entre blocs de materials carbonatats. Així, es fa pales un possible trajecte del ferrocarril miner que portava els materials cap a la tremuja. Més endavant, arribarem a una explanada. Aquí farem l´aturada. La realitzarem a uns o´2 Km de la Parada anterior. Com als altres recorreguts d´aquest itinerari, s´han anat ben paleso els afloraments dels materials carbonatats que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, Aquests materials, del Devonià, els hem anat trobant fins quasi arribar a l´explanada on ara som. En aquest indret es fan paleses una sèrie de restes d’estructures que pertanyen a les antigues explotacions mineres, situades més amunt. Molt possiblement, en aquest indret hi havia les cel·les de flotació dels minerals extrets. Possiblement, també hi havia la planta de trituració dels materials. En qualsevol cas queda oberta la investigació d´aquestes restes, així com la prospecció d´on estaven situades les diferents boques de les mines, que estaven més amunt, però possiblement properes on ara som.
PARADA 7. BASSA DE LA CAMBRA D´AIGÜES DE MOLINOS, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer la parada anterior i el reconeixement posterior, ens caldrà tornar a baixar cap al camí principal (el que hem seguit des de ´inici del recorregut). En trobar-lo, ens caldrà continuar cap al Sud, amb la intenció d´arribar fins a la Cambra d´Aigües de la central Hidroelèctrica de Molinos. Així, ens haurem aproximat fins a la bassa d´aigua. Aquí farem una aturada, a uns 1´8 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment: els materials carbonatats del Devonià, situats dintre del Mantell de les Nogueres. Precisament, abans d´arribar a la basa, en uns giravolts del camí, s´han fet palesos per tot arreu. Aquí, demanarem cura, ja que aquestes calcaries si ha plogut són propenses a produir patinades, que poden ser perilloses, ja que aquestes calcàries formen part de la base del camí. En aquest tram, per d´altra banda, hem trobat algunes “finestres” de comunicació amb el canal que va discorrent en un túnel cal a la basa. Aquestes estructures formen part del patrimoni hidroelèctric, que també és patrimoni miner (ja que la mineria es l´aprofitament dels georecursos i l´aigua és un d´ells). Finalment, en aquest recorregut, arribarem a la bassa de l´aigua, que ha d´alimentar la Cambra d´Aigües. Fins aquí arriba el canal subterrani, que hem anat seguint a certa distancia pel camí. Aquesta bassa, igual que el canal, és un extraordinari element del Patrimoni Hidroelèctric de la Vall Fosca. La bassa es troba construïda sobre els afloraments dels materials carbonatats del Devonià, els quals configuren part de les seves voreres situades sobre la muntanya.
PARADA 8. CAMBRA D´AIGÚES DE LA CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE MOLINOS, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer la parada anterior, cal continuar el camí; així, arribarem immediatament a l´indret per on es troba situada l´esmentada Cambra d´Aigües. Aquí farem una aturada,. La farem a escassa distancia de l´anterior, a uns 100 metres, aproximadament. En aquest curt trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem anat veient al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari. Efectivament, hem tornat a veure afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Cal recordar que aquests, són els quins constitueixen el Mantell de les Nogueres, els indrets per on s´ha situat el recorregut d´aquest itinerari, de principi a fi. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem anat trobant restes d´un conjunt d´edificis, alguns del quals no es troben en bon estat de conservació. Malgrat això, formen part del patrimoni hidroelèctric de la Vall Fosca, i cal considerar-los com a tal, per a un possible aprofitament posterior, si s´escaigués. Finalment, cal dir que des d´aquest indret baixa la canonada d´aigües cap a la Central Hidroelèctrica de Molinos, la qual es troba situada a l vora de la carretera L – 503, a tocar del riu Flamisell.
PARADA 9. CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LA CAMBRA D´AIGÜES AMB LA CARRETERA LOCAL D´AGUIRÓ, (la Torre de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, cal començar a baixar cap a la carretera que uneix les immediacions de Molinos amb Astell, Obeig i Aguiró. Així, ara farem un ràpid descens cap aquest vial. Cal dir que ara el camí és una pista ampla, en no gaire bon estat de conservació. Finalment, després d´un conjunt de zigui – zagues arribarem a l´esmentada carretera. Aquí, a la cruïlla, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut final de poc més de 1 Km, havent fet un recorregut total d´uns 7´3 Km des del principi del recorregut. En aquest tram final del recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials que s´han fet palesos al llarg de total recorregut de l´itinerari. Concretament, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats (eminentment calcaris) del Devonià. Com ja hem anat dient, aquests són els materials que constitueixen la Unitat del Mantell de les Nogueres, per aquests indrets per on hem fet el recorregut de l´itinerari. Tot i això, prop d´aquí, a altres indrets com a Castell – Estaó (al sud d´on som) apareixen afloraments del Triàsic i del Permotries, dintre d´aquest mantell. En aquest indret, a la cruïlla amb la carretera, hi ha un cartell que senyalitza el recorregut de la ruta. Aquest cartel es similar al que hi ha a l´indret per on hem començat el recorregut d´aquest itinerari.

Kommentarer

    You can or this trail