D'Hellnar a Arnarstapi, pel camí de la costa, a la part sud de la península d'Snæfellsnes

De Hellnar a Arnarstapi, pel camí de la costa, al sud d'Snæfellsnes
Caminada pels penya-segats basàltics, tot creuant un camp de lava arran de mar, amb visió, quan és l'època, de les niades als penya-segats, a la part sud de la península d'Snæfellsnes, oest d'Islàndia.
Vam deixar el cotxe a l'aparcament a la balconada que hi damunt del minúscul port de Hellnar. Vam baixar a la cala del port i vam prendre el camí, perfectament marcat i senyalitzat, primer de grava volcànica piconada, després és un camí natural, amb indicacions freqüents de no apartar-se'n.
Caminar entre la negra lava petrificada, sovint coberta de verdes molses, ocasionalment de liquen blanc, arran del mar enfurismat, per la vora del penya-segat de negres basalts, és memorable! Nosaltres hi vam passar a finals d'agost, imaginem que a la primavera i a la primera part d'estiu la presència de les niades dels ocells marins ha d'afegir-hi un punt de notabilitat encomiable, nosaltres només en vam veure els indicis.
Cal caminar amb precaució, el terra, tret de la primera zona de lava piconada és molt irregular. Malgrat que hi ha força control per no sortir-se del camí hi ha miradors naturals als quals s'hi pot accedir sense transgredir cap norma.
La visió de les braves ones batent-se contra les negres parets basàltiques, per descompondre’s en un devessall de blanquíssima escuma damunt els carreus geomètrics que composen les roques basàltiques, entre els quals tot seguit s’hi esmunyen i desfan, a l’espera de l’ona següent, sempre igual, sempre diferent, és encomiable!
Arribats a les envistes d’Arnarstapi hi ha un mirador per gaudir encara més de l’espectacle descrit. D’aquí vam emprendre la tornada, pel mateix camí de l’anada. El clima era dolent o molt dolent: pluja, fred i vent; fet compensat per l’interès i bellesa de l’experiència.