club nàutic de Sau-castell de sa-sala-puig del moros

Club Nàutic Vic-Sau Empreses d'activitats aquàtiques El pantà de Sau és un indret ideal per practicar activitats aquàtiques com les que ofereix el Club Nàutic Vic-Sau. El centre ofereix diverses opcions per gaudir de l'entorn, dins i fora de l'aigua, i és obert tot l'any. L'oferta del Club Nàutic Vic-Sau, a Vilanova de Sau, una empresa amb una àmplia experiència, és rica i diversa. Ofereix piragüisme, esquí nàutic, wakeboard, wakeskate, windsurf, vela, observació de fauna, excursions amb barca, passejades per la vall de Sau, sortides amb bicicleta, pesca i altres activitats relacionades amb l'aigua. Els socis i els visitants tenen l'oportunitat de descobrir l'entorn natural del pantà de Sau, embassament que pertany al riu Ter, de disset quilòmetres de llarg i tres d'ample, situat al peu de la serra de les Guilleries. En aquest pantà es podrà reconèixer l'icònic campanar de l'església de Sant Romà de Sau, que va quedar enfonsada sota les aigües el 1962, quan es va inaugurar l'embassament. També ofereix cursos i organitza competicions i sortides guiades per l'entorn. Està obert tot l'any i les activitats s'adeqüen a la temporada. ( https://www.catalunya.com/club-nautic-vic-sau-16-15004-540812?language=ca )

Església de Sant Romà de Sau L'església d'estil romànic llombard està datada al segle xi. És d'una sola nau orientada de llevant a ponent amb absis i arcs llombards a la banda nord. Té adossat un campanar de tres pisos amb finestres geminades de capitell llis al segon pis, arquets llombards i dents de serra. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt i és cobert a quatre vessants. Està mig enrunada per unes reformes en èpoques de sequera, les quals van arreglar el campanar i ensorrar la portada i els cossos anexos per perill de dependre's. Actualment es fa difícil distingir el cos de l'església primitiva de les edificacions posteriors annexes a ella. Al mur de tramuntana es conserven arquets llombards damunt els quals canvia l'aparell constructiu que fins aquell punt era de pedra ben engaltada i després és de còdols de riu. A ponent hi ha una finestra quadrada i tapiada. La volta està ensorrada (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Rom%C3%A0_de_Sau )

Troballes Dels dos testimonis excavats, el primer no va donar cap material arqueològic i el segon en poca quantitat. En aquest últim, s'hi van documentar sobretot indústria lítica fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com el sílex, calcedònia i jaspi, i en menor proporció, sobre quarsites, cristall de roca i quars. Pel que fa als instruments lítics trobats, de més a menys nombrosos són: rascadors, gratadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Aquests estris van ser utilitzats. Quant a fauna cal destacar espècies autòctones com cavall, cérvol, cabra, isard, toro salvatge, conill i eriçó i d'altres restes més singulars com perdiu africana, àguila reial i voltor. Amb l'estudi de restes faunístiques, calculant l'índex de rendibilitat, indicaria la possibilitat que s'alimentessin al voltant d'unes 20 persones durant un període d'entre 37 i 60 dies. Per altra banda, gràcies a l'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima en la zona era molt semblant a l'actual, però una mica més fred. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_Sa_Sala )

Història Aquest casal o «domus» es trobava dins l'antic terme del Castell de Cornil i quan aquest desaparegué, es trobava en el de Sau o vall de Sau. El terme del castell de Cornil i de la vila de Sau apareixen documentats el 917, quan Guidiscle i la seva muller Bulgara amb Ofili vengueren a Esclua una casa amb pati i hort, situada al comtat d'Osona, al terme del castell de Cornil, a la vila de Sau. El mateix any Guidiscle, tot sol vengué a Odevacre i a la seva muller Saruïlda terres i boscs situats en el terme del castell de Cornil, al lloc anomenat Pi «ubi dicitur Pinos».[3] La menció documental més antiga d'aquesta construcció podria ser en un contracte de compravenda dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona del 994 en què es parla del «maso de Pinus» a Osona.[4] La família de cavallers anomenada Sau apareix vers els anys 1120-1130 en la persona de Ramon Borrell de Sau. El 1181 està documentat que passà a mans dels Hospitalers. Els Sau eren feudataris d'aquesta domus pels castlans del castell de Cabrera. Així, el 1247 Berenguer de Cabrera l'esmenta en el seu testament com un bé a transmetre al seu fill Arnau de Cabrera.[3][4] El 1334 era propietat d'Elisenda de Vilanova muller del senyor de Sau. El casal del Pi seguí vinculat a la família Sau el segle xiv, mentre la família Cabrera-castlans desapareix com a senyors superiors, per vendre els seus drets al vescomte Bernat II de Cabrera. Un fill seu, Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, el 1356, declarà que Marc de Sau era senyor de la casa del Pi de Sau.[3] Al principi del segle xv la família Sau es va refondre amb la Vilafreser. El 1435 el donzell Bernat Guillem de Vilafreser era senyor de la domus de Vilafreser i de la domus del Pi. El 1443, el domini de la domus del Pi es trobava en mans de Marc de Vilanova, senyor de Savassona. La domus quedà vinculada des d'aleshores a la baronia de Savassona. Així passà per herència el 1514 a la família Vila. Pel que fa al domini superior, el 1572 , Luis Enríquez III, duc de Medina i de Rioseco, hereu i successor dels Cabrera, el va vendre al seu parent Francesc de Montcada i de Cabrera, comte d'Aitona, a través del qual passà posteriorment als ducs de Medinacelli.[3] Sembla que l'ocupació de la Domus del Pi fou ininterrompuda entre els segles x i xix. Tot i que hi ha certes hipòtesis sobre l'ocupació del paratge abans del segle xi incloent l'etapa ibera no hi ha proves concloents ni documentals ni arqueològiques que l'avalin ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Domus_del_Pi )