Centelles Ruta Vila modernista i d'estiueig

Entre 1922 i 1927, Manuel J. Raspall va reformar un edifici que ja ocupava el lloc on es trobava el molí de Can Fiol i unes cases de la sagrera medieval. La reforma va incloure la remodelació dels jardins, la construcció d’una tribuna i l’eixamplament de la casa pels laterals. L’actual edifici destaca per la qualitat de la seva arquitectura, emmarcada en els cànons noucentistes i, sobretot, per la seva implantació en relació a la sagrera i el Passeig modernista.

El traçat de la línia de Barcelona a Puigcerdà, dissenyat definitivament per Ildefons Cerdà, fill il·lustre de Centelles, fou inaugurat el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. En el conjunt destaca la passarel.la per a vianants construïda l’any 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle.

Edifici noucentista construït entre 1910 i 1911 a iniciativa de l’entitat “Foment Catòlich”. L’any 1911 fou inaugurat pel diputat del districte Lluís Ferrer i Vidal. L’entitat promotora es pot considerar una manifestació de la mateixa societat industrial que pretenia redimir dels seus aspectes considerats perversos. Els actes culturals, el teatre, i altres activitats que s’hi feien van influir bastant en la societat centellenca de l’època.

Edifici modernista primerenc amb altres elements eclèctics construït pels volts de 1899 per fer de seu de la Societat Coral “La Violeta”. La Societat, vinculada als cors de Clavé, va ser fundada el 1892, com ho indica la data pintada a la façana principal d’un edifici que dóna testimoni de la primera societat d’esbarjo de la Centelles industrial. Arquitectònicament són rellevants tots els elements que persisteixen de la construcció original.

El passeig és la intervenció més destacada de Manuel J. Raspall a Centelles. Va ser duta a terme entre els anys 1919 i 1922 i es va finançar en bona part amb aportacions particulars de Miquel Pratmarçó, que aleshores enjardinava el sector alt del torrent de la Cira, unit per un pont a la seva finca d ela plaça de l’església. La porta d’accés a la finca de la plaça de l’església. La porta d’accés a la finca dels Pratmarsó, les baranes, els bancs de pedra, els llums i la distribució general del Passeig manifesten l’estil modernista tardà de Raspall. Ell mateix va restaurar la peanya i la columna d ela creu de terme gòtica que va presidir el Passeig fins l’any 1936.

L’any 1917, Manuel J. Raspall va donar la seva forma noucentista definitiva a un edifici original del 1796. La casa tenir motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles. D’aquest edifici destaquen el tractament de la façana, les reixes i la fusteria. La casa també es coneix com a “Can Gaudí”, ja que els seus propietaris estaven emparentats amb l’arquitecte Antoni Gaudí. Així ho reflecteix la inscripció sobre la porta d’entrada principal.

Conjunt arquitectònic noucentista construït entre 1930 i 1932, segons un projecte de 1918. El conjunt és molt coherent arquitectònicament i reflecteix una època de gran potència cultural. De fet, és un exemple interessant del model d’escoles mixtes impulsat per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurat pel President Francesc Macià del 1932.

Ctra. Banyeres, 15-17 Torre bifamiliar asimètrica construïda l’any 1948 pel propietari i alhora arquitecte Joaquim Sellés Codina, fill del també arquitecte Salvador Sellés Baró, que va treballar per a l’Ajuntament de Barcelona del 1931 al 1976 i que és també el responsable de diverses construccions i reformes a Centelles. A la façana sud s’observa una torre circular de tres plantes coronada amb un penell en forma de gall que identifica clarament el conjunt i li dóna el nom pel que és coneguda popularment. La torre pertany a la finca del cantó est a la que a principis dels anys 50 s’hi va construir una pèrgola i una paret de tancament amb arcs al carrer Miquel Pratmarsó i que posteriorment s’unifica a les dues finques.

Torre dels Belgues (Torre Vestina, c. Montseny, 7): Torre d’estil colonial nord-americà construïda als any 20 per Eduardo Buxaderas de la Cantera, director gerent del Banc Hispano Colonial a Barcelona, destinada a ell i la seva esposa, Vestina Santamaría Damirón, natural de República Dominicana i d’origen francès. L’any 1943 s’amplia la torre canviant la distribució de la planta baixa i habilitant un pis superior complet. A partir de l’any 1953 s’hi estableix la família d’Oultremont procedent de Bèlgica i d’aquí sorgeix que se la conegui com la “Torre dels Belgues”. Torre Marsal (av. Bell Esguard, 12): Torre construïda entre el 1930 i el 1931 per Ramon Marsal Olivé, comerciant que regentava la botiga Pollería y Casa R. Marsal al costat del mercat de la Boqueria i que era subministradora a la Casa Reial. Va ser un dels membres fundadors de la urbanització del Bellesguard i la seva vinculació amb Centelles s’inicia durant les primeres dècades del segle XX quan la família Marsal hi feia estades a l’estiu. D’estil noucentista, en destaca el cos de la torre de planta rectangular, les obertures arrodonides i la galeria de la façana est.

Av. Bell Esguard, 4 Torre construïda als any 30 per Pablo Pous Homs. Coneguda popularment com la torre del Dr. Pous per l’activitat professional de la família. Destaca la trajectòria de Lluís Pous Puigmacià que es va incorporar al Servei d’Obstetrícia de la Clínica de l’Aliança, on hi fundà un dels primers serveis nacionals per a l’estudi de l’esterilitat, arribant a ser-ne director fins a la seva mort l’any 1975. D’estil noucentista, a les façanes que donen a la via pública recupera l’arquitectura típica de les masies amb la distribució de les obertures, emmarcades amb pedra i amb ampits a la planta principal.