Download

Afstand

10,91 km

Positiv højdeforskel

534 m

Sværhedsgrad

Moderat

Negativ højdeforskel

534 m

Max Højde

980 m

Trailrank

51

Min Højde

668 m

Rutetype

Løkke

Tid i bevægelse

3 timer 7 minutter

Tid

5 timer 57 minutter

Koordinater

1951

Uploadet

15. september 2021

Optaget

september 2021
Del
-
-
980 m
668 m
10,91 km

Vist 243 gange, downloadet 11 gange

tæt på Mura, Catalunya (España)

La zona de l’Obac és una font inesgotable de combinacions de camins que ens permeten recorre-la de punta a punta alternant indrets més coneguts i transitats amb d’altres que ens transporten a les parts més fondes i feréstegues, on difícilment hi trobarem algú.
En aquesta caminada hi ha molt més del segon que del primer.
A l’apartat d’indrets més coneguts podríem posar-hi l’Alzina Bonica o del Vent i poca cosa més; potser també el turó dels Ducs, tot i que per pujar-hi ens hem d’apartar lleugerament del camí, circumstància que ja selecciona una mica els possibles visitants.
La resta d’indrets ja entren a l’apartat de poc visitats. El Puigbó o puig Bó el travessarem de punta a punta; farem la grimpadeta al puig Andreu; anirem a les balmes dels Traginers i del Pla d’en Serralllonga, a la font dels Traginers, també visitarem l’indret dels Pins Cargolats i acabarem amb l’avenc del Camí de Puigdoure, Per unir el puig Andreu amb els pins Cargolats baixarem a les profunditats de l’Obac fins travessar l’aiguabarreig dels Sots de l’Aiguada i de l’Infern.

Començarem la caminada des de l’ampli aparcament de l’Alzina del Sal·lari, situat al revolt del quilòmetre 11,2 de la carretera de Matadepera a Talamanca, indret on hi havia una gran alzina (encara més gran que la del Vent) que va desaparèixer l’any 1985.
Hi ha dues teories sobre si el nom correcte és Sal·lari o Salari.
La primera esmenta que Sal·lari és el nom d’un bosquetà que vivia al peu de l’alzina, i que és un cognom freqüent a la zona de Terrassa.
L’altre teoria ho relaciona amb el “salari” que es pagava als boscaters just en aquest indret.
Podeu trobar-ne més informació juntament amb una fotografia de l’alzina al blog:
http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/06/el-record-de-lalzina-del-sallari.html - .YUXLMJ0zZPY
Per cert, un blog imprescindible per si voleu saber alguna dada relacionada amb la zona de Sant Llorenç i l’Obac.
Del darrere mateix dels panells informatius arrenca el camí que seguirem. Aviat arribem a una triple cruïlla. Ara seguirem per la dreta en lleugera baixada i a la tornada també hi arribarem pel camí que ve frontalment.
Travessem el Sot de la Teula i anem seguint l’ample camí fins que el deixarem per a seguir-ne un altre per l’esquerra.
De nou ens trobem amb una cruïlla, seguim per la dreta i just quan aquest camí fa un gir de 90 graus a l’esquerra farem una anada i tornada per la dreta a la font dels Traginers.
Curta baixada fins arribar una petita esplanada on ens preguntem on hi ha la font? La font queda amagada a la dreta a uns 10 metres com a molt.
Indret amagat, on hi ha un rètol de l’ant 2017 que recomana no veure’n l’aigua, tot i que de l’aixeta en raja.
Vista la font retornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que després del revolt esmentat enllaça amb el camí empedrat dels Graons de Mura. A l’altre costat del camí podem veure les agulles dels Traginers.
A la primera llaçada que fa aquest camí, el deixem per a seguir recta per un corriol poc marcat que ens deixa davant la balma dels Traginers.
Visitem la balma, que està a pocs metres de la cinglera, seguim el corriol pel caire del cingle i girem a l’esquerra. En aquest punt hi ha una boca o més aviat finestra de la balma.
Pugem uns metres i retrobem el camí dels Graons, que ja no deixarem fins arribar al coll del Boix, situat a 875 metres d’alada.
Deixem el coll per l’altre costat i immediatament enllacem amb una pista, que seguirem per la dreta.
Ens apropem a l’alzina, un sender per l’esquerra, paral·lel a la pista, ens hi acaba de portar.
És un arbre espectacular, no tan sols el tronc principal, sinó una de les branques és gairebé tan llarga com el tronc.
És un indret força conegut i visitat.
Seguim el sender que en algun moment sembla voler acabar sortint a la pista, però no ho hem de fer, ja que ens portaria a la Coma d’en Vila; hem de seguir sempre el sender, deixant la pista a la dreta.
Aviat camí i pista es separen definitivament. Ara comencem una llarga i bonica caminada que ens portarà al Pla de Serrallonga, un llarg replà al capdamunt de la carena, amb molt bona vista a cada costat.
Al final del pla, just abans de començar la pujada al turó dels Ducs, hem d’estar a unes fites que hi ha a l’esquerra, perquè ens assenyalen el discret corriol que ens portarà fins la balma del Pla de Serrallonga.
Balma força amagada, amb rastres d’haver-hi dormit i de fogueres. El mateix corriol ens portaria a la balma de Serrallonga i a la dels Debanadors.
Visitada la balma tornem al Pla de Serrallonga, i també ens hem de fixar en un discret corriol que s’enfila fins dalt el turó dels Ducs. Si seguíssim el camí principal, revoltaríem el turó per la dreta.
Des del turó dels Ducs, de 851 metres d’alçada, seguim gaudint d’una gran panoràmica.
Deixem el turó i aviat deixarem la carena per a seguir per l’esquerra per tal d’enllaçar amb la carena dels Codolosos. Aquestes caminades per les carenes de l’Obac ens ofereix moments de caminades per terreny obert amb molt bona vista dels turons que ens envolten i sempre vigilats per la muntanya de Montserrat.
D’aquests turons en destaquen els de Malpàs i d’Andreu; Montserrat i el Malpàs ens van oferint un bonic joc de perspectives ja que queden un davant de l’altre. Mentre que el puig Andreu ens ofereix la seva perspectiva més esvelta.
Davant del puig Andreu destaca lleugerament el Puigbó. Ens separarem del camí principal per apropar-nos al peu del turó. Un curt trajecte per dins del bosc, sense camí, però amb molt poc sotabosc; una vegada al peu del turó hem de fer una molt curta i fàcil grimpada.
Una discreta fita ens assenyala que ja som dalt del Puigbó ó puig Bó, de 773 metres d’alçada. Indret solitari i amb molt bona perspectiva.
Baixem del turó per l’altre costat, també sense camí, però ara sense grimpada o en aquest cas, desgrimpada.
Una vegada a baix ens decantem lleugerament a la dreta per a recuperar el camí que havíem deixat.
Cada vegada tenim més a prop i desafiant el puig Andreu.
Arribem a un petit collet, on el camí que hem de seguir gira a l’esquerra, però en aquest punt acceptem el repte del puig Andreu i seguim recta.
El camí va remuntant lleugerament fins situar-nos a la seva base.
Pujar-hi és molt més fàcil del que pot semblar vist de lluny. Només hem de fer una curta i fàcil grimpada de tres o quatre metres, inclús hi ha petits graons cavats a la roca per ajudar a pujar-hi. Passats aquests metres inicials, la resta no la podem ni anomenar com a grimpada. Un rastre de corriol per l’esquerra ens hi acaba de pujar.
El puig Andreu, de 753 metres d’alçada, queda completament aïllat i és un gran mirador de tota la zona. És un bon indret per a fer-hi una llarga aturada.
Baixem del turó per on hem vingut i retrocedim fins la cruïlla esmentada anteriorment.
Ara ens disposarem abaixar fins les entranyes de l’Obac. Primer seguim el camí fins un extrem de la carena on gira gairebé 180 graus, en una primera llaçada, últim punt on tenim bona vista; ara el camí entra a dins el bosc i es torna en una antiga pista en desús i comença a perdre alçada.
Una nova llaçada ens deixa al fons del Sot de l’Aiguada.
Seguim baixant per aquesta pista fins que desemboca en una pista més ampla, que seguim quatre passes per l’esquerra.
Potser no son quatre, però no arribem a deu, ja que una discreta fita ens assenyala per la dreta un curt i poc marcat corriol que ens baixa fins l’aiguabarreig del Sot de l’Aiguada amb el de l’Infern.
Un indret on la soledat és aclaparadora. Enclotats i enfonsats hem de seguir el curs de la torrentera uns metres.
També seran molt pocs els metres que anirem pel llit de la torrentera, ja que hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra.
D’aquí arrenca un marcat camí que hem de seguir. Fins aquí la nostra caminada no s’ha d’estacat per grans pujades o baixades; però aquí es trenca aquesta dinàmica. Aquest corriol que seguirem empren una llarga i sostinguda pujada. Arribem al llom d’una carena, i el pendent disminueix una mica, el Sot de l’Infern ja queda enfonsat a la nostra esquerra.
Així arribem a la zona dels Pins Cargolats, un bosc tan espès que els arbres havíem de fer filigranes per a trobar la llum del sol; el primer que ens apareix és el Pi Agenollat. Seguim pujant i ens hem de decantar lleugerament a l’esquerra per arribar al Pi Cua de Porc.
Anem pujant per la carena i ens plantem davant el Pi Anaconda, aquest pel nom deuria tenir una forma espectacular, però està mig mort, i una part del tronc s’ha trencat i l’altre està podrida, però tot i així encara es pot veure les retorçades que fa el tronc per trobar la llum. Una mica més amunt ens trobem el Pi Arrossegat, que recorda el tronc d’una carbassera, ja que en lloc de pujar amunt, es va arrossegant per terra. Aquest s’arrossega perquè a pocs metres té un espai obert, al que arriba el pi i el nostre camí.
Tornem a caminar per terreny obert i ens ajuntem amb la carena dels Enrics. Nova caminada a cel obert, amb vistes per tots costats.
Una marca de pintura blava ens indica la direcció a seguir per anar a l’avenc del Camí de Puigdoure.
Anem a veure si el trobem, i efectivament no hem de caminar gaire que mig amagat per la vegetació trobem aquest petit avenc de 5 metres de fondària, amb una suau rampa que davalla vers l’interior, on es divideix en dues direccions.
Vista la boca de l’avenc tornem al camí. Estem caminant a mitja alçada, amb bona vista sobre les agulles de Mata-rodona.
Arribem a una cruïlla, on per l’esquerra aniríem directament al coll del Boix, on podríem seguir el camí d’anada per a tornar.
Però no ho farem, seguirem caminant recta, a partir d’aquí el camí es va difuminant i cada vegada és menys marcat.
És tan poc marcat que arribo a la punta de la cinglera, sense haver vist que uns metres abans havia d’haver girat a l’esquerra.
Retrobat el que podríem dir-ne camí, el vaig seguint, planejant completament, ja que la pista de l’Alzina del Vent està ja molt propera.
Sense cap més entrebanc arribem a l’esmentada pista que seguirem per la dreta (per l’esquerra tornaríem al coll del Boix i a l’alzina).
Seguim la pista i un parell de revolts després arribem a una important cruïlla.
Per la dreta aniríem a l’Hospital de Sang i al turó de la Cort Fosca, nosaltres girarem a l’esquerra per anar a trobar el GR5 que ressegueix per dalt la carena.
Hi ha dos camins per a fer-ho, el primer que surt per l’esquerra hi va directament, mentre que el segon tarda més en arribar-hi.
Òbviament nosaltres seguirem el segon d’aquesta manera seguirem caminant amb molt bona vista per sobre la cinglera, fins que el camí fa un marcat gir a la dreta i vol separar-se de la carena. Aquí hem d’abandonar-lo i girar decididament a l’esquerra per a guanyar alçada, pràcticament sense camí, per un pedregar fins que retrobem un corriol que ens porta finalment a l’ample camí per on transcorre el GR5.
Ja tornem a ser dalt la carena de l’Obac. Seguim el GR per la dret, però per no perdre el costum, només el seguirem uns metres, ja que immediatament arribem a una gran clariana i just abans d’arribar-hi el camí es divideix en dos, tots dos sembla que portin allà mateix, si ... però no. Nosaltres hem de seguir el de l’esquerra (el que puja menys) i quan surt a la clariana no acaba d’ajuntar-se amb l’altre, sinó que segueix per l’esquerra, perd una mica d’alçada i comença una flanquejada buscant el pas per baixar de la cinglera.
Finalment troba el pas, s’ajunta amb un altre camí i empren la baixada; d’aquesta baixada el mapa l’esmenta com “Camí de l’Ascensor de Mura” per fer-nos una idea que no estem “per romanços” en aquesta baixada directa al fons de la vall; travessem una pista i seguim baixant fins que finalment arribem a una nova pista, que seguim per la dreta i pocs metres després ens ajuntem amb el camí d’anada que seguirem fins arribar de nou a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari.

HORARIS:
De l’Alzina del Sal·lari a la font dels Traginers: 25mn
De la font dels Traginers a la balma dels Traginers: 10mn
De la balma dels Traginers al coll del Boix: 10mn
Del coll del Boix a l’Alzina del Vent: 05mn
De l’Alzina del Vent a la balma del Pla de Serrallonga: 25mn
De la balma d’en Serrallonga al turó dels Ducs: 05mn
Del turó dels Ducs al Puigbó: 20mn
Del Puigbó al puig Andreu: 15mn
Del puig Andreu al Pi Agenollat: 35mn
Del Pi Agenollat al Pi Cua de Porc: 10mn
Del Pi Cua de Porc als pins Anaconda i Arrossegat: 05mn
Dels pins Anaconda i Arrossegat a l’avenc del Camí de Puigdoure: 20mn
De l’avenc del Camí de Puigdoure a l’enllaç amb el GR5: 45mn
De l’enllaç amb el GR5 a l’Alzina del Sal·lari: 35mn
TOTAL: 4h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/09/alzina-del-sallari-balma-i-font-dels.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

Vis mere external

Parkering

Inicia a l'Alzina del Sal•lari

Kryds

Seguir per l'esquerra

Kryds

Anada i tornada a la font dels Traginers

Springvand

Font dels Traginers

Kryds

Graons de Mura

Kryds

Seguir el corriol de la dreta

Hule

Cova dels Traginers

Bjergpas

Coll del Boix

Kryds

Seguir la pista per la dreta

Træ

Alzina Bonica o del Vent

Kryds

Seguir el corriol de l'esquerra

Hule

Balma del Pla de Serrallonga

Bjergtop

Turó dels Ducs

Kryds

Seguir per l'esquerra

Bjergtop

Puigbó

Kryds

Anada i tornada al puig Andreu

Bjergtop

Puig Andreu

Kryds

Seguir per la dreta

Kryds

Seguir per l'esquerra

Træ

Pins Cargolats. Pi Agenollat

Træ

Pins Cargolats. Pi Cua de Porc

Træ

Pins Cargolats. Pi Anaconda

Træ

Pins Cargolats. Pi Arrossegat

Hule

Avenc del Camí de Puigdoure

Kryds

Pista, seguir per la dreta

Kryds

Seguir per l'esquerra

Kryds

Seguir per l'esquerra, amunt

Kryds

Enllaç amb el GR5

Kryds

Seguir per l'esquerra

Kryds

Pista

Kommentarer

    Du kan eller denne rute