Tid i bevægelse  2 timer 47 minutter

Tid  3 timer 18 minutter

Koordinater 4386

Uploadet 27. december 2020

Optaget december 2020

  • Bedømmelse

     
  • Information

     
  • Let at følge

     
  • Landskab

     
-
-
628 m
149 m
0
10
20
40,21 km

Vist 707 gange, downloadet 48 gange

tæt på Sabadell, Catalunya (España)

[CAT] + [ES]

>> Català:

Una entretinguda ruta 4x4 per a passar una bona estona i sense anar gaire lluny.

Es tracta d'un recorregut circular (els que més m'agraden), de dificultat global moderada i per a vehicles 4x4 amb reductora. No recomanable per a SUV's.

El primer terç de la ruta és de baixa dificultat, circulant per pistes força amples, amb l'excepció del pas del Riu Tort, a partir de la Torre del Canonge, per desnivell i fang. Un tram curt de menys d'un km.

El segon terç de la ruta és de dificultat mitja a alta en alguns punts concrets, per roca, pedra i desnivells. Comença una mica més endavant del Castell de Sentmenat i fins arribar a Castellet de Dalt.
En el meu cas, aquest tram l'he fet amb reductora en quasi tot el recorregut.

El darrer tram és de baixa dificultat també i discorre per pistes amples, d'anar a bon ritme en molts trams.

L'itinerari passa pel Castell de Guanta que compta amb servei de restaurant-cafeteria per si volem fer una parada i prendre alguna cosa.

Dues observacions.

La primera. Tant en el camí d'anada, el tram de Sabadell a Castellar, com en el de tornada, el tram de Castellar a Sabadell (no és el mateix), trobareu força circulació de vianants, senderistes, ciclistes i cavalls en dies festius.
Si podeu anar entre setmana, tot el camí serà per a vosaltres.
Si voleu evitar aquests dos trams més concorreguts, podeu iniciar la ruta directament en Sentmenat.

I la segona. Teniu en compte i valoreu que si ha plogut molt i recentment trobareu força fang en molts trams, fent que la dificultat de la ruta pugi possiblement al següent nivell dels esmentats, en especial en el segon tram.

Ah! i un altre comentari que oblidava. En el tram del Castell de Sentmenat al Castell de Guanta hi ha unes quantes trialeres al costat del camí. No tinc cap referència d'elles, però si algú les fa o les coneix, agrairem si compartiu l'informació de com són i si es poden fer.

Per la resta, res més, sortiu i gaudiu d'una bona estona de 4x4 amb un ventall de pistes i dificultats ben variades.

Si la feu, ens agradarà que ens deixeu els vostres comentaris al final de la ruta, seran benvinguts!

Estic segur que us encantarà per a fer una escapada matinal en solitari, amb la família o amics :-)

En el peu de les fotos trobareu més informació d'interés.

Ruta feta amb un Land Rover Discovery Td5.

Salut i rutes 4x4!

>> Castellano:

Una entretenida ruta 4x4 para pasar un buen rato y sin ir demasiado lejos.

Se trata de un recorrido circular (los que más me gustan), de dificultad global moderada y para vehículos 4x4 con reductora. No recomendable para SUV's.

El primer tercio de la ruta es de baja dificultad, circulando por pistas bastante anchas, con la excepción del paso del Riu Tort, a partir de la Torre del Canonge, por desnivel y barro. Un tramo corto de menos de un km.

El segundo tercio de la ruta es de dificultad media a alta en algunos puntos concretos, por roca, piedra y desniveles. Empieza algo más adelante del Castell de Sentmenat y hasta llegar a Castellet de Dalt.
En mi caso, este tramo lo he hecho con reductora en casi todo el recorrido.

El último tramo es de baja dificultad también y discurre por pistas anchas, de ir a buen ritmo en muchos tramos.

El itinerario pasa por el Castell de Guanta que cuenta con servicio de restaurant-cafetería por si queremos hacer una parada y tomar algo.

Dos observaciones.

La primera. Tanto en el camino de ida, el tramo de Sabadell a Castellar, como en el de vuelta, el tramo de Castellar a Sabadell (no son el mismo), encontraréis bastante circulación de peatones, senderistas, ciclistas y caballos en días festivos.
Si podéis ir entre semana, todo el camino será para vosotros.
Si queréis evitar estos dos tramos más concurridos, podéis iniciar la ruta directamente en Sentmenat.

Y la segunda. Tened en cuenta y valorad que si ha llovido mucho y recientemente encontraréis bastante barro en muchos tramos, haciendo que la dificultad de la ruta suba posiblemente al siguiente nivel de los mencionados, en especial en el segundo tramo.

Ah! y otro comentario que olvidaba. En el tramo del Castell de Sentmenat al Castell de Guanta hay unas cuantas trialeras junto al camino. No tengo ninguna referencia de ellas, pero si alguien las hace o las conoce, agradeceremos si compartís la información de cómo son y si se pueden hacer.

Por el resto, nada más, salid y disfrutad de un buen rato de 4x4 con un abanico de pistas y dificultades muy variadas.

Si la hacéis, nos gustará que nos dejéis vuestros comentarios al final de la ruta, serán bienvenidos!

Estoy seguro que os encantará para hacer una escapada matinal en solitario, con la familia o amigos :-)

En el pie de las fotos encontraréis más información de interés.

Ruta hecha con un Land Rover Discovery Td5.

Salud y rutas 4x4!
Parkering

Inici ruta. Torre de l'Aigua de Sabadell (198 m)

> Documentació: "Torre de l'Aigua (Sabadell). La Torre de l'Aigua de Sabadell és un dipòsit d'aigua modernista considerat un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu.[1] S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui. Va funcionar com a dipòsit entre 1922 i 1967.[2] És considerat un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya" i es poden fer visites guiades els dies de Festa Major, el primer cap de setmana de setembre. La torre està catalogada com a Bé cultural d'interès local amb el número de registre 1508-I.[3] És una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat a Sabadell (una barreja de grava, sorra i aigua, en combinació amb barres d'acer), que va permetre aixecar una estructura esvelta que alhora havia de sustentar un dipòsit d'aigua. L'obra, iniciada el 1916 i acabada el 1918, va ser planejada per l'enginyer Francesc Izard, projectada per l'arquitecte Lluís Homs, i va comptar amb la direcció de l'arquitecte Josep Renom.[4] Història: El juny 1915, davant el problema de l'abastament d'aigua de la ciutat, s'obrí un concurs de projecte i construcció d'una torre-dipòsit, amb l'objectiu d'acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll. L'escassedat d'aigua a la ciutat vingué motivada per diversos factors: el desenvolupament de la indústria, l'augment de població a causa de l'annexió de la Creu Alta a la ciutat, el decrement en la mortalitat, i la immigració. El projecte tenia unes bases detallades per l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas però que deixava llibertat quant a materials i forma. Es presentaren quatre projectes, sent el guanyador Lluís Homs Moncusí. El febrer de 1916 es van començar les obres, sota la direcció de Josep Renom i Costa, com a arquitecte municipal. El cost de l'obra va ser de 104.422,70 pessetes. L'agost de 1918 es va inaugurar amb l'assistència de les autoritats, però no va entrar en funcionament fins al 1922.[5] L'aigua pujava per l'interior d'un dels pilars fins al dipòsit i baixava per un altre pilar per ser distribuïda a la ciutat, principalment a les fonts públiques i als safareigs. Aquesta distribució era possible gràcies al principi dels vasos comunicants.[6] El 1949 l'explotació de la torre, propietat de l'Ajuntament de Sabadell, va ser cedida a una empresa concessionària, la Companya d'Aigües de Sabadell (CASSA), amb un contracte de 99 anys. La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Vint anys després, el 1987, es va dur una restauració de l'edifici, mantenint-ne la fesomia original. El 1988 CASSA va retornar la torre a l'Ajuntament de Sabadell. Des de l'any 2000, compta amb il·luminació nocturna. El 24 de novembre de 2018 es va commemorar el centenari de la inauguració de la Torre de l'Aigua amb un espectacle que combinà actuacions musicals, visites teatralitzades a la torre i un espectacle piromusical.[7] Edifici: Estructuralment, l'obra remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un capitell de vuit plements. Tot i que exteriorment té forma octogonal, l'interior és circular, per evitar una excessiva pressió de l'aigua als angles.[6] Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes instal·lades dins de la Caseta de les Aigües[8] hi pujaven l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 m. Té una capacitat de 293,5 m³." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_l%27Aigua_(Sabadell)
Foto

Camí de la Torre del Canonge (160 m)

Precaució! Aquest camí és força transitat per ciclistes i senderistes, especialment els festius
Kryds

Cruïlla, cap a la dreta. La Torre del Canonge (220 m)

Compte! En aquest tram, a partir de la Torre del Canonge, el camí és estret i força trencat, amb un revolt molt tancat i en pendent de baixada. En la part més baixa creuarem la bassa que forma el Riu Tort. > Documentació: "Torre del Canonge (Sabadell - Rodal - Vallès Occidental). Tipus: Masia Període: Segle X a XII Situació: Riba esquerra del Ripoll Aquesta masia d'origen medieval és un dels edificis del paisatge rural sabadellenc més interessants. La casa, però, roman abandonada i sols es conserva l'estructura principal, en estat ruïnós. De l'antiga construcció del s.XII només queden les restes de tres arcades de pedra, que podrien pertànyer a un celler emplaçat a la part occidental del mas, les quals foren arrencades l'any 1988. Es conserven dempeus les façanes i alguns dels àmbits interiors, la teulada, que mostra les vessants orientades a la façana principal i a l'est, està totalment enderrocada. Les dues plantes superiors també estan força malmeses, encara es mantenen, però, restes dels suports de les bigues. Com a elements d'interès arqueològic destaquem: un conjunt de cups circulars de vi, un forn de pa amb cambra i cendrer, parets de tàpia, una finestra situada a la façana posterior construïda amb carreus treballats, una dovella central sobre la porta d'entrada amb la inscripció d'una data (1854), així com una pedra relacionada amb un dels cups que mostra també una data inscrita (1775), possible data de conversió de la sala en celler i les restes d'antics espais associats al cos principal. També es conserven trams de l'antiga tàpia, construïda amb aparell de reble i pedra treballada. El conjunt també inclou una capella, del s.XVII, separada de la casa. Sobre la porta d'entrada hi ha una data:1745. L'àmbit de protecció inclou, doncs, la masia i la capella, així com l'entorn immediat. La possibilitat de localitzar i documentar restes al subsòl, pertanyents a antigues construccions precedents o a àmbits soterrats com cellers, cups, dipòsits, galeries,... confereix al conjunt la categoria d'espai d'amplia expectativa arqueològica. [Font: www.sabadell.net] La masia està en estat ruïnós. L’edifici, original del segle XII, té la teulada de doble vessant, està orientat a l’est i conserva estructures enderrocades de l’antic celler, cups circulars de vi, forn de pa, parets de tàpia, etc. La masia va patir diferents transformacions i reformes, sobretot dels segles XVII al XIX. El conjunt inclou una capella del segle XVII. El lloc era conegut com a Togores Jussanes. [Font: Vallès Natural] Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1500
Kryds

Cruïlla, per l'esquerra (233 m)

Continuem ara pel Camí de Ripollet a Castellar del Vallès. Recordeu! aquest camí és força transitat per senderistes, cavalls i ciclistes, especialment els dies festius
Kryds

Cruïlla, continuem per la dreta (340 m)

A la dreta d'aquesta cruïlla es troba l'Alzina de Ca n'Ametller, arbre singular (sense foto)
Kryds

Camí de la Carena, girem a l'esquerra (328 m)

Blind vej

Pg. d'Anselm Clavé peatonal, tancat al trànsit (209 m)

Hem de retrocedir i buscar nou itinerari
Borg

Castell de Sentmenat (240 m)

> Documentació: "Castell de Sentmenat. Castell de Sentmenat és un castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional. El castell es troba en un lloc estratègic. La façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de Sentmenat. Edificat en un llom planer de la carena, a 1.300 m al nord-oest de l'església parroquial de la vila de Sentmenat. Descripció: És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s'arriba a través d'un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir a l'antic pont llevadís. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.[1] A la façana principal es pot veure també la porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a manera de clau i marcant l'eix de simetria de l'arc, l'escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l'any 1691. A l'interior de les cambres es conserven els sostres de bigues.[1] Vers el 1500, es va adossar en aquesta construcció una nau que es va dedicar a l'entrada de carruatges que aboca en un gran pati central, malgrat que de poca fondària, és molt allargat en la seva dimensió transversal, traçant una estructura rectangular.[1] En aquest pati, es pot veure també una escala descoberta de dos trams i galeria volada sobre mènsules.[1] La planta baixa, conserva els arcs de mig punt de carreus sobre els que carrega la volta de mig canó tot el llarg del mur exterior i que torç el seu eix seguint la irregularitat del mur, formant així aquesta façana corbada.[1] Algun tram d'aquesta volta, mostra vestigis de la cimbra d'encanyissat amb la que va ser construïda, procediment molt antic en el nostre país.[1] Aquestes reformes van ser realitzades als voltants del segle xvi, però tot i el pas del temps, la seva fisonomia no ha canviat gaire.[1] Les torres no són sobresortides, malgrat se'ls hi hagués atribuït la mateixa funció defensiva.[1] La imatge actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d'explotació agrícola. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle. Els tres cossos envolten un pati trapezoïdal. Les obertures de la planta baixa situen cronològicament el mur a la segona meitat del segle xii. El cos curvilini, que en alguns llocs assoleix un gruix de més de 3 m, per tal d'oferir protecció a la part plana més accessible i fàcil de ser atacada, es dataria al segle xiii, principis del XIV. La resta de l'edifici correspon a reconstruccions fetes posteriorment. Història: És un castell termenat documentat el 1069.[1] En aquest moment, 1060-1070, surt documentat un llinatge cognominat de Sentmenat. Ramon Miró (1056), Bernat (1065), Bernat Ramon (1072). El 1083, Guillem i Arbert Ramon de Montcada deixaren diners a la comtessa Mafalda, vídua de Ramon Berenguer II a canvi dels drets i rendes del terme del castell de Sentmenat que, a partir d'aquest moment queda vinculat a la família Montcada. L'any 1101, senyorejava el senescal Guillem Ramon II de Montcada. La continuïtat de la possessió dels Montcada es documenta al llarg de tot el segle xii. Cap a mitjans d'aquest segle, trobem documentada la castlania en mans del llinatge anomenat Sentmenat, feudataris dels Montcada. L'any 1173, Pere de Sentmenat, llegà la castlania, al fill Pere qui la llegarà al seu fill homònim que, l'any 1243 ja en posseïa la plena potestat. El segle XIII continua el domini dels Montcada. L'any 1237, Garsenda, vídua de Guillem de Montcada, permuta amb el comanador de l'orde Hospitaler de Barcelona, uns masos a canvi dels drets que el comanador posseeix sobre el castell. El 1301, la fortalesa passà a Bearnèsia, casada amb Bernat de Centelles i aviat (de 1302 a 1315) començaran les discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat. El rei Jaume II intervé el 1315 per a resoldre el conflicte eximint al castlà de Sentmenat de prestar homenatge als senyors de Centelles però les desavinences continuaren. L'any 1328 es fa un acord de conveniència entre Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles. Les disputes finiran l'any 1380, quan Pere de Sentmenat passa a tenir la senyoria del castell i del seu terme, després d'adquirir-lo a Eimeric II senyor de Centelles per 9.000 lliures. Al segle xv, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. El castell de Sentmenat era un castell termenat i els seus senyors posseïdors del títol de "mer i mixt imperi", és a dir que tenien la jurisdicció civil i criminal a tot el seu terme. El 1691 li fou concedit a Joan de Sentmenat i de Toralla el títol de marquès de Sentmenat. Actualment, el castell encara pertany a la família dels Sentmenat. Posteriorment, el castell va ser utilitzat com a masia, perdent tota referència defensiva. Amb motiu del projecte de consolidació estructural del castell promogut conjuntament entre l'Ajuntament de Sentmenat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s'han portat a terme diverses intervencions arqueològiques. L'efectuada l'any 2010 va permetre establir cinc fases d'ocupació diferenciades.[1] Després de l'ocupació de la zona en època preromànica es va produir la construcció d'un conjunt residencial i una església exempta.[1] La tercera fase consistí en la remodelació dels espais altmedievals en un moment baixmedieval (s. XIV-XV), coincidint amb la propietat del castell per part de la família Sentmenat.[1] En quart lloc es van fer noves remodelacions arran de la transformació del recinte nobiliari en explotació agrícola a l'època moderna (s. XVII-XVIII).[1] Finalment s'han fet reformes d'època contemporània.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sentmenat
Foto

Belén el el Camí de Can Senosa (263 m)

Bro

Creuem el Pont de la Riera de Sentmenat (278 m)

A partir d'aquest punt canvia el caràcter del camí. Trobarem camins molt més estrets i costeruts, amb revolts tancats, trams amb pedra i roques i molt de fang si ha plogut recentment. Necessària tracció 4x4.
Kryds

Collet del Català, per l'esquerra (393 m)

Aquesta trialera, que no hem explorat, és una drecera del mateix camí que portem.
Borg

Castell de Guanta (412 m)

> Documentació: " Castillo y Castellet de Guanta. El castillo de Guanta se encuentra dentro del término de Sentmenat, sobre la colina del Corb. El castillo data del año 1012 y, según la leyenda, fue refugio del conde Borrell. Actualmente, se encuentra en ruinas (sólo quedan en pie dos paños). En varios escritos se encuentra una considerable confusión entre la Casa de Guanta (también llamada “el Castellet”), y el castillo de Guanta. El edificio que ha sobrevivido a menudo recibe la denominación de “el Castillo”, cuando realmente es “el Castellet”, y corresponde a la edificación de una casa construida en lo alto de la roca, sobre las paredes de una casa aún más antigua y aprovechando parte de las piedras del edificio antiguo." Font: http://visitvalles.com/es/portfolio_page/castillo-de-los-moros-y-castellet-de-guanta/
Hule

Avenc de Castellet de Dalt (620 m)

> Documentació: "1 : Descripció. CAN CASTELLET DE DALT, AVENC DE Descripció Breu: Històrica cavitat de 19 m. de fondària a Sentmenat. Tipus: Avenc. Desnivell: 19 metres. Recorregut: 76 metres. Litologia: Conglomerats. Comarca: Vallès Occidental. Municipi: Sentmenat. Gran Unitat: Serralada Prelitoral. Unitat: Farell, el - Cingles de Gallifa. 2 : Boques. Nom: CAN CASTELLET DE DALT, AVENC DE Datum: ETRS89. UTM X: 425492. UTM Y: 4611064. Fus: 31. Nivell sobre el Mar: 627 metres. CAN CASTELLET DE DALT, AVENC DE 3 : Descripció. Una boca de 4,5 x 4 metres dóna pas a un pou de 7 metres que ens deixa damunt d'un con d'enderrocs. En direcció N podrem seguir una galeria descendent de 15 metres de longitud, en la que trobarem, al seu costat esquerre, una petita galeria de 3 metres. Al final de la galeria principal ens podem enfilar per unes xemeneies a unes ales separades per roca-mare. De nou a la base del pou d'entrada, es pot seguir en direcció S per una pronunciada rampa que porta fins a un forat de 0,8 metres d'alçada i d'uns 3 metres de longitud que desemboca en una sala amb un fort pendent i que té 13 metres de llargada, 3 d'amplada i uns 10 d'alçada. A l'extrem inferior trobem una gatera, sobre la qual un forat important, buit en alguns llocs, forma una doble galeria. Seguint per la gatera (0,3 metres d'alçada), arribem a una saleta des d'on podem seguir per diferents direccions. Al S, per un pas arrupit trobem dos forats que comuniquen a una volta de 4 metres amb les parets cobertes de fang i blocs calcaris molt desfets per dissolució. Si al contrari, seguim cap a l'O, anirem a parar a una galeria paral·lela, a partir de la qual podrem prendre dues direccions: cap al S remuntarem una rampa fangosa i seguirem 5 metres arrupits, on s'acaba la galeria; en direcció N la galeria remunta passant una petita roca-mare i, en fort pendent, arribem a una galeria horitzontal de 6 metres, en l'extrem de la qual, i per un pas estret, s'accedeix cap a una xemeneia de 4 metres d'alçada molt plena de fang. Cavitat estructurada sobre dues importants diàclasis. La més gran pren la direcció N30E-S30O i és la que forma la galeria principal, inclosa la boca d'accés. La segona és la que forma la galeria lateral, té la mateixa direcció però és un xic inclinada. La boca s'ha obert a l'exterior per ensorrament de la volta i ha provocat el gran con d'enderrocs. 4 : Situació Prop de la masia de Can Castellet. Seguint el camí que passa per sota la masia i després de deixar un primer trencall a la dreta, a uns 100 metres més endavant trobarem l'avenc a l'esquerra del camí. L'accés a la masia de Castellet de Dalt es pot fer des de Castellar del Vallès per la pista que puja al Puig de la Creu o per Sentmenat per la pista que passa per Guanta." Font: https://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=738
Kryds

Continuem per l'esquerra, pel Camí de Can Cadafalc (568 m)

Springvand

Font dels Gossos (430 m)

Panorama

Arribant a Castellar del Vallès (350 m)

Sportsanlæg

Escola d'Hípica (343 m)

Religiøst sted

Capella Sant Pere d'Ullastre, segles X-XI (296 m)

> Documentació: "Sant Pere d'Ullastre. Sant Pere d'Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] L'església actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere.[2] Arquitectura: L'edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer. La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l'absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d'esfera. L'ermita s'il·lumina a través d'una finestra a esqueixada simple situada al centre de l'absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l'altra, a l'absidiola d'aquest mateix costat. Aquesta finestra, antigament tapiada, fou recuperada en la darrera restauració duta a terme sobre l'edifici l'any 2007, moment en què també es retorna al seu aspecte original la portalada d'accés al temple, situada en la façana sud i coronada amb un arc de mig punt de pedra tosca. Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s'hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d'espadanya amb un sol ull.[3] Els carreus que conformen el parament de l'obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret. Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l'absis central de l'edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats. Avui dia es desconeix si per sota d'aquest revestiment pictòric més modern es conserven pintures del període romànic. Història: Popularment es coneix l'ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s'hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro. La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l'emplaçament d'un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”. La localització d'una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d'altra banda, que l'ermita rebi el nom per la presència en la zona d'aquesta varietat d'oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.[4] Es té notícia de l'existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l'Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l'aprovació d'una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere. L'ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s'hi celebrava el culte només en dies estipulats. També, segons testaments posteriors al 1200, les cases de Sant Pere i Casamada donen llegat de misses a l'Església d'Ullastre. L'any 1735, el Papa Climent XII concedí jubileu o indulgència plenària als que, confessats i consagrats, visitessin l'església de Sant Pere d'Ullastre. Antigament s'hi podia celebrar missa tots els dies menys dijous, divendres i dissabtes sants, qüestió que provocà un plet entre el rector i l'amo de Can Sant Pere (1779). L'any 1782 es fallà el plet bastant favorable a favor de Miquel Santpere.[1] La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.[5] L'any 2007, l'ermita va ser objecte d'una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l'absis i es va recalçar la fonamentació d'una absidiola lateral. Tot el reforç de l'estructura es va fer des de l'exterior, mantenint els revestiments interiors per poder així conservar les pintures barroques i les possibles pintures romàniques situades per sota. La intervenció també va permetre reconstruir la portalada deixant-la amb l´aspecte original, amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca. També es va recuperar una finestra de l'absis lateral que estava tapiada, i es van treure unes peces de vidre que tapaven la finestra de l'absis principal.[6]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_d%27Ullastre
Panorama

Camí de Can Casamada (288 m)

Kryds

Arribem a la C-1413a, per la dreta (159 m)

Parkering

Final de ruta. Torre de l'Aigua de Sabadell (194 m)

13 kommentarer

  • Foto af carmencruanyes

    carmencruanyes 30-12-2020

    Bon día Joan! Creus que aquesta ruta es pot Fer amb un freelander amb control de descens? No té reductora.

  • Foto af Joan Rover

    Joan Rover 30-12-2020

    Bon dia carmencruanyes! Ufff sense reductora... Si el vostre Freelander és 4x4 ho podeu provar amb terreny totalment sec, poc a poc i amb molta cura en els passos de roca. Però amb terreny moll jo no faria cap experiment a risc de quedar-vos penjats o cremar l'embragatge.
    Ara bé, si us agrada l'aventura, endavant!
    Si la feu en el sentit que està gravada no necessitareu el control de descens, el tram més entretingut és tot de pujada.
    Si us animeu a fer-la ens agradarà que pengeu els comentaris de la vostra experiència :-)
    Salutacions,
    Joan Rover

  • Foto af LRD2 Productions

    LRD2 Productions 06-01-2021

    Jeg har fulgt denne rute  verificeres  Vis mere

    Hemos hecho la ruta con una pequeña variación al inicio empezando directamente en Sentmenat. Ruta entretenida con subidas chulas y bosques cerrados. Gracias Joan por compartir y crear estas rutas que nos dan la seguridad para saber que nos vamos a encontrar y poder hacerlas solos y con seguridad

  • Foto af Joan Rover

    Joan Rover 06-01-2021

    Muchas gracias a ti Javier por escogerla y por tus apreciados comentarios y valoración. Como ya sabes, me encanta "descubrir" nuevos caminos, pero creo que todavía más compartirlos y que otros puedan disfrutarlos también.
    Un placer verte por aquí, espero que pronto podamos organizar un nuevo encuentro con los "Amics Wikiloc 4x4".
    Saludos y un abrazo!
    Joan Rover

  • Paco Wrangler 28-03-2021

    Jeg har fulgt denne rute  verificeres  Vis mere

    Hemos hecho esta ruta y la verdad es que está muy bien. Hay trozo muy divertidos, sobretodo una pequeña subida muy rota en el Camino de Senosa. Es una pequeña subida que está fuera del camino, que se ve fácilmente al pasar por al lado. Es genial para probar tu 4x4, nosotros lo hemos hecho con un Wrangler Rubicon y sin problemas. La ruta en sí es muy amena, lo único malo es que la he hecho en domingo y había trozos con muchos ciclistas y senderistas, pero aún así es genial. Gracias Joan por estas rutas tan divertidas y tan bien explicadas.

  • Foto af Joan Rover

    Joan Rover 29-03-2021

    Las gracias a vosotros por escoger la ruta y el placer es mío si os ha gustado, me alegro!
    Efectivamente, el primer tramo de la ruta y hasta Sentmenat está bastante transitado en días festivos, en ese caso, casi mejor comenzarla en Sentmenat. Muchas gracias también por tu valoración de la ruta :-)
    Salud y rutas en 4x4!
    Joan Rover

  • Foto af Qqlock

    Qqlock 26-04-2021

    Jeg har fulgt denne rute  Vis mere

    He fet la teva ruta amb una VW T3 Syncro i m'ha agradat molt, amb algun tram "entretingut", especialment en una tarda com la d'avui, amb la pista molla i plovent, però sense cap complexitat. Avançant per paisatges de bosc mediterrani entre alzines i pins, camps, un castell, una església tardo-romànica i tot al Vallès, a tocar de del brugit asfaltat, que més es pot demanar!

    T'agraeixo la detallada informació que ens has aportat i sobretot, haver aconseguit un itinerari que trepitgi tant poc asfaltat i a sobre... circular.

  • Foto af Joan Rover

    Joan Rover 28-04-2021

    Les gràcies a tu Qqlock pels teus apreciats comentaris, per les valoracions i per escollir-la. Per a mi és un gran plaer que t'hagi agradat i al mateix temps que l'hagis gaudit, que és d'això que es tracta, contacte respectuós amb la natura i una estona de desconnexió com a teràpia pels moments que ens toca viure.
    En el meu espai trobaràs més de 150 rutes 4x4, t'animo a triar una altra amb l'esperança i desig que et sigui tan profitosa com aquesta.
    Salut i desconnexió en 4x4!
    Joan Rover

  • Foto af antoni64

    antoni64 28-04-2021

    Hola Joan Rover, tinc un dubte que, tot i no haver fet aquesta ruta sencera, sí he fet diversos dels trams.
    Fa uns mesos vaig voler anar a Sant Sebastià de Montmajor i fer la pujada de Guanta i un cop passat l'Avenc del Castellet, just passada la masía que queda a la dreta, al km 24,35 aprox de la teva ruta, hi ha un cartell de circulació prohibida a vehicles a motor. Sabeu si ja l'han retirat i es pot tornar a passar? Mil gràcies i gràcies per compartir la ruta.

  • Foto af Joan Rover

    Joan Rover 28-04-2021

    Hola antoni64! Doncs no recordo haver vist aquest cartell en el punt que comentes i pels voltants tampoc. Segurament l'hauran tret. Si fas la ruta i ho trobes, ja ens indicaràs on està.
    Moltes gràcies!
    Salut,
    Joan Rover

  • Foto af Qqlock

    Qqlock 29-04-2021

    Si que hi ha un cartell indicant camí privat, crec que on indica Antoni, però no ho vaig apuntar i per tant no us ho puc assegurar. Vaig trobar un ciclista de Sentmenat mentre estava parat mirant alternatives i em va dir que es podia passar sense problemes, que era un camí públic de sempre i que el cartell l'havia posat un dels masovers per

  • Foto af antoni64

    antoni64 29-04-2021

    Moltes gràcies. En aquest cas passaré de nou, documentaré la “falsa prohibició” i ho gestionaré amb la AUTT.org.

  • Foto af Joan Rover

    Joan Rover 29-04-2021

    Gràcies Qqlock i antoni64 per l'info i gestions. Ja ens direu com progressa el tema.
    Salutacions,
    Joan Rover

Du kan eller denne rute