Després d’haver participat a la cursa Reus Bike Race 2022 al circuit curt, alguns dels companys dels Mountain -Vici ens vam quedar amb les ganes d’anar a fer el recorregut llarg que pintava molt bé però això si, a un ritme moderat i sense la pressió d’estar en cursa. El resultat és que han fet una molt bona feina, arranjant corriols i camins i els ha quedat un recorregut espectacular i ben dur.
El track que descric correspon al traçat final de la llarga però amb la variació del punt d’inici que sortim de l’Spar de la ctra Castellvell, de la parada al casal de l’Aleixar a esmorzar i del final que s’allarga una mica baixant cap a la ctra de Riudoms, per la resta és integrament el recorregut.
Anem a pujar fins el cinc camins i d’allà coincidint amb el traçat de la curta pugem a la pedrera del Coubi i passem pel costat d’aquest amb una pujada ben forta per escalfar motors, després lleugera baixada i pugem de nou fins el coll de Perelló i d’aquí cap els dipòsits de Castellvell, pujadot dur com sempre. Més amunt agafem el senderó que va paral·lel a la pista pel costat dret passant pel mig del bosc. Arribem a un cruïlla (1) on deixem a la dreta la pista que farem a la baixada final i seguim recte pel senderó que alguns anomenem de l’Arrel, passant pel bosquet baixant i després pujant de nou i tornant a baixar fins la placeta on comença el senderó de baixada fins a la riera del Salt.
En aquest el primer tram està bastant descarnat i amb roca trencada i cal parar compte. Després molt de flow per dins el bosc fins un punt on també gira i baixa uns metres direcció al barranc, aquí també hi ha terreny inestable amb sorra i força pendent, la bici corre sola encara que frenis, atenció en aquest punt.
Més avall arribem a la riera del Salt, la travessem i iniciem la pujada dura pel costat del Mas de Cercós, amunt fins que el camí esdevé sender i primer baixa i després puja i acaba amb una curta però forta rampa de pujada abans de sortir al camí ample.
Aquí comença una baixada pel sender que anomenem “Fricandó”, avui tal com estava d’arreglat, i havent-se tapat l’escórrec que hi ha bastant avall es podia fer tot sense baixar de la bici, excepte la forta pujada final que deixem pels e-bike i els més “Pro”. Després tocava seguir uns metres i gir de 180º per a pujar per un corriol llarguet, primer no gaire pendent i com més amunt més dur. Aquest acaba més amunt d’una mena de mas -magatzem mig abandonat i es pot fer tot dalt de la bici.
De nou gir a esquerres i ara baixada per un senderó de baixada pel bosc que tampoc coneixíem i que ens ha encantat, llarguet amb revolts, algun esglaó, alguna rampa “tobogan”, una delícia si us agraden els senders.
Sortim a una placeta enmig del bosc on s’enllaça amb el corriol “Cabrero” que seguim per la dreta en pujada suau fins trobar la pista, baixar uns metres per aquesta, gir a dreta i seguir pujant dur fins el coll per on baixa el Tallafocs.
Del coll baixada molt ràpida i anant amb compte per la pista del tallafocs que està tota arreglada (per la cursa ja ho estava) fins al poble de l’Aleixar, on parem a esmorzar al Bar del Casal, bons entrepans una coca-cola i una bona estona xerrant amb els companys, sempre s’allarguen aquests bons moments.
Després sortim del poble i anem a trobar de nou el track de la cursa, seguint el camí de les Planes, direcció a Vilaplana on arribem i seguim carretera amunt fins a trobar el camí a la dreta que puja a Mascabrers i a Mas d’Anguera. Aquesta és una de les pujades llargues i dures però que si agafes el teu ritme es va fent.
Als voltants de l’ermita de la Immaculada o de Mas d’Anguera trobem una cruïlla. Seguim pel camí de la dreta i al cap de poca estona es troba una bifurcació. Per l’esquerra el sender porta les vinyes, per la dreta ( el que seguim) és el GR-172 que baixa al coll de la Batalla.
Aquest GR té trams que estan bé però també altres amb pedrots on cal baixar de la bici si no es controla molt, també té trams bastant trencats i espatllats, per mi és el pitjor tram dels que hi havia amb senderons.
Acabem de baixar fins el coll de la Batalla i ja seguim direcció al mas de Borbó , sense arribar-hi trenquem pel camí que baixa a l’Aleixar pel mas de Segimon. Quan es porta un tram de baixada, deixem la pista i agafem un sender a la dreta que s’ha recuperat i desbrossat (l’havia fet fa anys i s’havia anat perdent i espatllant) i ara ha quedat una delícia de corriol on hem xalat baixant amb els companys, revolts tancats , trams amb bon flow, pas pel costat d’un maset (queda a la dreta) i sortida a baix a un camí més ample que seguim fins arribar al mas de Segimon.
Del Mas de Segimon seguim avall fins enllaçar amb el camí del mas del Garrut. Cap a l’esquerra i pujada per pista, en bona part cimentada. Bastant amunt es deixa el camí principal i s’agafa un trencant a la dreta per un camí de terra que puja fort en direcció al cim del Rocanys. Es passa a pocs metres per sota d’aquest cim que no es percep des del camí i que queda a la nostra dreta i seguim després més planers fins trobar la cruïlla de baixada del Tallafocs. Del mig de la cruïlla surt el sender que hem d’agafar que té un traçat ben espectacular en baixada. L’havíem fet fa un temps i no estava massa net i ara ha quedat ben traçat i marcat i es baixa pel mig del bosc amb trams amb fort pendent on cal anar vigilant, però en general és molt net i llaaaarg.
Bastant avall travessarem el camí que hem fet fa una estona i que va a buscar el sender Fricandó i seguim davallant fort fins a trobar un sender que per la dreta porta al mas de Cercós i que nosaltres seguim per l’esquerra pujant una mica i trobant la pista que baixa al mas de Cercós (per on hem pujat abans). Anem uns metres pista avall i la deixem per un corriol a l’esquerra que tampoc coneixia i m’ha agradat molt, baixada ràpida i neta pel bosc , amb algun punt adrenalínic amb bastanta pendent baixant per la vessant també inclinada cap el barranc del Salt (queda baix a l’esquerra).
S’arriba a la riera de Salvià o del Salt i es travessa i es va cap a l’esquerra i poc després es troba bifurcació i s’agafa el sender de la dreta. Aquí comença un traçat en pujada per un sender espectacular i nou per a mi. Hi ha de tot , pujada suau, després més forta i amb algun empit on he hagut de baixar (5-6 metres) per després proseguir amb un traçat deliciós pujant més suau i amb un llarg flanqueig pel mig del bosc , gir i de nou pujada que es pot fer tota dalt de la bici i anar a sortir de nou al camí dels dipòsits de Castellvell.
De nou toca afrontar aquesta dura pujada però ja és la darrera pujada forta que trobarem.
Arribem de nou a la cruïlla (1) que esmentàvem al començament i aquesta vegada anem cap a la dreta baixant per una pista molt ràpida amb alguns trams cimentats. Més avall deixem la pista i agafem un sender a l’esquerra amb bona baixada entre bosc, camps abandonats fins sortir a una pista ampla que seguim per l’esquerra pujant suaument. Més enllà trobem el camí de la Llenguadera i després acabem sortint al camí vell de Reus a Prades per on baixem ràpid per pista fins a Castellvell.
Travessem el poble i sortim pel camí de Monterols, en direcció als cinc Camins. Sense arribar-hi trencarem a l’esquerra pel camí de Riudoms a Castellvell, trevessarem el camí dels Cinc Camins i seguirem baixant fort direcció a l’Institut Pere Mata sense arribar-hi. Travessem la carretera que hi porta i seguim fins trobar el camí de Reus al Pere Mata que seguirem fins el Barri Gaudí on acabava la cursa ...després segueixo baixant per tram urbà de Reus i final de la història.
En resum, ruta exigent fisica i tècnicament amb un molt bon track del recorregut i molts trams de senders espectaculars.
Felicitats a l’organització de la Cursa Reus Bike Race per la bona feina feta en la seva preparació.
Temps de recorregut en moviment (a ritme tranquil): 3h 46 min
Kommentarer