-
-
1.013 m
582 m
0
13
26
52,07 km

Vist 116 gange, downloadet 8 gange

tæt på Vallclara, Catalunya (España)

Fent de dimecres el que abans era un dissabte, pel tema del confinament municipal, em trobo amb mon cosí que ve de Lleida a 2/4 de 10 del matí al pàrking de Vallclara. La idea és anar a fer exploració per la cara nord de la Serra de la Llena i ensenyar-li alguns camins d'Ulldemolins i Vilanova de Prades.

Arrenquem amb força fre encara (no ens el treurem del damunt en tot el dia, malgrat fer solet). Passem pel mig del poble i enfilem cap al Barranc de Viern, on tenim la primera sorpresa de veure que el que fa una parell o 3 d'anys era una pista normal i corrent, ara, gràcies al Glòria, té un tram desaparegut on has de passar a peu per un muret de formigó i després hi ha i un bonic tram de sender que ja es pot fer en bici.

La pujada a Vilanova no et deixa descansar, però es va fent bé. Arribats a dalt, anem a Ca la Montserat a fer un entrepà (els recordava més grans) perquè ja són les 11 i el tema de dinar avui sembla que ens l'haurem de saltar....

Aquí comença l'aventura: pugem cap a la Serra de la Llena, anem fins a la Punta del Curull per sender (tot ciclable) i des d'aquí, un cop fetes les fotos de rigor, enfilem cap a ponent, primer per pista i després ja per corriol planer, amunt, avall.. fins que superem el Coll de les Marradetes ja tirem avall cap la La Pobla de Cérvoles pel Camí Vell. Primer és sender, però després hi ha trams ben trialers. Especialment un "tobogan" força llarg i empinat que mon cosí es fa tot damunt la bici (ja no m'ha sorprès avui després del dia del Montsant. Jo, potser en una altra vida...). Primera trialera del dia. Cosa seriosa.

Des de la Pobla, que ja ni hi entrem, hem de tirar amunt per la carretera direcció cap a les Crestes de la Llena. No hi ha alternativa per camí. Però és una carretera on difícilment trobareu cap cotxe (nosaltres ni un n'hem vist). Són 5 o 6 km que es fan bé. Vas pujant suaument, fins que agafem camí a l'esquerra cap a la Punta del General. Té un empit de pista molt dur i després es puja per corriol quasi tot damunt la bici....i avall pel camí de bast empedrat/trialera (camí ple d'història, ja que es tracta del Camí ral del Reus a Lleida), en un parell de trams, fins a baix a la carretera d'Ulldemolins a Vilanova de Prades . Brutal aquest tram. Poc tècnic però força pedregós, sense massa pendent. Es baixa molt bé.

Tot seguit anem a buscar un altre tram de corriol/trialera molt bonic que ens baixa fins al Riu de Prades, que ja no té pontet. Però amb poca aigua, es passa damunt la bici.

Creuem Ulldemolins, agafem aigua i tirem cap Albarca pel camí ral. Comença a caure la tarda i a fer fred de debò. A Albarca sempre fa vent. I avui no és una excepció. Agafem aigua a la font, un gel cap a dins (em començo a trobar no massa bé) i sortim del poble per un caminet a tocar del refugi de muntanya, però que per a la meva decepció, acaba tornant a la carretera d'accés al poble. Creuem la carretera i amunt fort cap als Colls Alts amb "tot posat" perquè això pica molt.... Però es puja quasi tot...o el Xavi tot. Avui no estava tan ple de xaragalls com a l'agost. Els efectes de l'aigua sobre els camins són, de vegades, capriciosos.

Tot seguit anem a buscar el Camí de Cornudella a Vilanova de Prades, com ja havia fet jo sol a l'agost. Es molt bonic, però dur quan s'enfila fort i costa molt de superar-ho tot damunt la bici. Jo ja sabia que no ho faria però veient a mon cosí fotent-li fort em motivo mes que quan vaig sol (potser massa, com veuré ben aviat). Un cop a dalt, anem a buscar el camí de baixada cap al Moli de l'Alentorn i la "trialera de la pissarra" que davalla cap al Barranc de l'Anover. Baixo més que el primer dia (res com a veure algú davant que en sap) , però quan creuem el barranc, en el tram de camí de bast de pujada, començo a notar rampes a les cames.... Poca hidratació pel fred? Baix estat de forma? La puta covid-19? {15 dies ingressat a planta al mes de març)., no m'he alimentat.... Una mica de tot, suposo. I realment, el terreny és bastant "trencador", sobretot en els darrers kilòmetres.

He de parar un parell de cops. Em foto un altre gel... Cap a Vilanova de Prades ja puja molt suau i hi arribaré mig bé. Però no vull acabar la ruta baixant per carretera o per la pista del Barranc de Viern que hem fet al matí de pujada. Perquè un dels objectius del dia era fer la trialera que baixa cap al Vilosell. Ja sé que no ho passaré bé, però no hi renuncio i tornem a enfilar cap a la Serra de la Llena.

Aquesta trialera del Camí vell del Vilosell a Vilanova de Prades és top, amb trams de tot: ciclables, impossibles... amb força erosíó en general, algun arbre caigut... però que et permet anar ciclant bé bones estones, de vegades per dins dels xaragalls o per dalt. Però ja es feia fosc i anava mooolt cansat. Bo encara de no haver caigut...

Queda tornar-hi un altre dia a baixar per aquí i fer-ho en millors condicions. Potser la mateixa ruta sortint des d'Albarca seria una bona alternativa: fas les 2 trialeres més dures més sencer (la baixada de la Punta del General cap a Ulldemolins, que ja he fet 3 cops, és molt xula, però molt menys exigent que les dues de la cara nord de la serra)

En resum, una ruta ben tècnica i que, si més no a mi, m'ha resultat més dura del que diuen els seus números.

* El desnivell acumulat és de 1500+

Kommentarer

    Du kan eller denne rute