Koordinater 179

Uploaded 13. maj 2018

Recorded maj 2018

-
-
354 m
77 m
0
7,4
15
29,76 km

Vist 94 gange, downloadet 6 gange

tæt på Santa Bárbara, Catalunya (España)

En Bicicleta per les Planes del Montsià.
Excursió Nº : Cantallops (Via Les Coves i Refoia Fonda)
Lloc de sortida : Santa Bàrbara (43570, Tarragona)
Tipologia: ciclisme rural
Llargada: 30,1 km
Sòl: asfalt envellit
Exigencia: baixa-moderada itinerari (desplaceu lo cursor cap a baix)

Itinerari
Situats al començament del c/ Ametller (al costat del dipòsit de les aïgues, a l’extrem oest del poble) (aquí en estes terres s’utiliza la paraula “amelé” o “ameler”, si’s vol utilizar la r sorda. Pero per desgràcia, la administració sòl utilizar oficialment el català oriental de Barcelona, desestimant lo nostre dialecte tortosí), sortim pedalejant tot agafant l’antiga carretera de Santa Bàrbara al Mas de Barberans. És un reducte, pequé ben pronte ya arribem a la intersecció de la remolerada T-1025. Aquí girem a l’asquerra i continuem per la carretera, dirección La Galera. Pronte arribem a una rotonda, an agafem la 1ª sortida (en la dirección que dúiem). Inmediatament a la dreta, mos surt un camí asfaltat que agafarem (1,5 km).
Avancem per n’este camí rural de cítrics i auliverals; en un revolt mos trobem en les ruines d’una antiga “caseta” (“caseta”, també dites “casetes de camp”, era el nom que’s ficava a les cases de les plantacions, i que servien per a allotjar a les famílies o treballadors en l’època de recol.lecció, quan se solia pernoctar al defora, “a la plana” com a sinònim de plantació). Si ens fixem, a la pared exterior d’esta edificació se conserven unes antigues anotacions:”S 40, U 100, s 23” i un símbol –segurament un símbol de propietari, com els que s’utilizen encara avui en la ramaderia−.
Podríem passar de llerg sense fer-li massa cas, peró si mos aproximen una mica, enseguida mo’n donem conte que es un escrit bastant antic. I’l que sorprén més és l’armoniositat i la llimpiesa serena del traç, en un primer momento, inpropi d’una persona poc avessada a l’escritura com podía ser un pagés d’antuvi. O, es que, potser, la velocitat i superficialitat dels nostres temps moderns, en qué molt pocs serien totalment incapaços d’escriure d’una manera tan nítida, mos indiquen que’ls nostres avantpassats vivien en un asentament i profunditat interior que natros ham perdut?
I, atés que este símbol ya l’havia vist yo grava’t a’n una pedra del canalet de Tortosa, també a diverses planes (conreus en català estándar) del terme, tot me fa pensar que este escrit se remonta a les primeries del poble, quan s’expandia lo conreu de l’olivera per la plana, majoritàriament pels colonos tortosins que aquí s’asentaren. Peró, qué vol dir? Qué significa? En un primer moment yo’m pensaba que feia referéncia al tipo i número d’arbres plantats. Proporcionalment tot ancaixa en lo tipo de plantacions en qué 3 varietats principals (farg, sevillenc i morrut) proporcionaven –degut a la diferent maduració de l’auliva en cada espécie− una collita escalonada en lo temps. Peró les lletres de l’escrit tampoc coincidixen en lo meu raonament, només la S i s que seria de sevillent gran i una subespecie més minuda. En fi, un repte para qui li agrade resoldre coses d’estes.
Bé, continuem ciclant i arriben a la intersecció en lo lligallo de les Coves (2,47 km ). Aquí tirem a la freta (en dies laborables ham d’anar en ojo quan circulem per n’esta via perqué poden baixar camions “areneros”, així que ciclarem sempre ben a la freta. Si ciclem correctament no hi ha cap perill). Lo camí és ample i d’asfalt i fa una lleugera costa ascendent. Sobre’l punt quilomètric 2,91 lo camí talla la Via Augusta, i seguim hasta arribar a un punt on la pendent s’accentua fent una costa an, dalt, arribem a un cruze en la “carretera del Canal”. Aquí ham da girar a l’asquerra , peró, ATENCIÓ, hu farem des de la situación de STOP i ben colocats a la dreta de la cruïlla, dixant lo pas lliure als possibles vehicles que bàixiguen pel pont que tenim a davant. Si anem en grup, és millor haver format aquí ‘fila índia’. Quan astiguem completament segurs de que podem fer la maniobra en seguritat (assegurant-mos de que no bàixigue ni múntigue ningún vehicle), llavons, com ham dit, girem a l’asquerra tot agafant este nou camí. Inmediatament, cruzem per un pont que salva lo barranc de les Coves i continuem. Lo camí era una via de servici –reconvertit ara en camí agrícola− para la construcción del canal sec que tenim a la dreta.
Transitem pel camí del Canal i, después d’haver passat pel cruze en l’antic camí de la Galera al Mas, i sobre’l km 6,43, passem per un atre pont, que salva un atre barranc –Bc. De la Galera− i en uns metros arribem al cruze en lo camí de Cantallops, que agafem tirant a la dreta (6,55 km).
Lo camí de Cantallops és un camí principal en la mobilitat agrícola de la Plana. I, sortint des de la población de la Galera, i resseguint el Bc homónim, mos arriba als peus del massís dels Ports.
Avancem, sempre en una ligera ascenció, mínima peró constant, ya que la Plana de la Galera va guanyant altitud a medida que mos aproximen als Ports, i hu farem desestimant algún ramal que mos puguen sortir, principalment per l’asquerra, i també algún per la freta. Lo camí és principal i bastant fácil de seguir, no obstant, si voleu anar més trànquils, vos podeu baixar lo track GPS.
Seguim ascendint. Sobre’l punt quilomètric 10,3 mos cruza un caní que genera un ramal dretà que desestimen i, havent avançat uns 400 m més, al punt an mos conecta un camí per la dreta, ya tenim una 1ª gran vista panoràmica oberta de l’indret.
Desestimarem aquí també un ramal asquerra –camí de mitant Plana− i seguirem muntant. Sobre’l 11,4 km vadegem una torrentera i seguim. Prionte, per la freta mos surt lo ramal del pont del Besolí, que desestimem, para seguir muntant ( des d’aquí ya podem disfrutar d’una bonica postal. L’única pega, aquí, és la progressiva degradació que experimenta lo gran mas que tenim a l’atra banda del barranc, abaix, i que sempre ha format part d’esta bonica panorámica, i que, en uns pocs anys s’haurà derruït i haurem perdut un valor patrimonial i tros de la nostra historia.
Seguim avançant i arribem a un punt an lo camí bifurca (13,3) km: lo ramal asquerrà és lo lligallo Major; natros continuarem recte cap amunt pel ramal dretà –l’astretet− (en la dirección que dúiem). Aquí lo camí de Cantallops, com s’ha indicat, s’astretix, i també apareixen alguns grups d’amelerals –a’n este tram de camí, yo, li dic “los amelés de Cantallops”, para diferenciar-lo, en este tram final, del tram principal de muntada−.
Tenim les avançades dels Ports davant nostre, i este tros del Montsià ya exuma l’essència agrícola més del secà i aquella sobrietat pausada que compartix en les diverses comarques arrelades als ports. Si ham plantejat l’axcursió para poder copçar l’essència d’este territori montsianenc, este és un bon puesto para poder ambeurar-se de l’indret i’l paisatge, tot fent un mos a un bocadillo; justament com si astiguéssem traballant al camp i haguéssem fet una parada para l’asmortzar. Una de les époques més boniques para visitar esta zona és al avançat setembre, quan mos sorprén un airet fresquet carregat de la fragància del garrofer i dels ameles, i trobem ya la primera activitat recol.lectora, después d’un astiu sempre llerg i aplomat.
Finalment, lo camí acaba quan dona a la ctra. Comarcal de la Sénia al Mas de Barberans (TV-3421). Aquí agafem la ctra. Girant a la freta i pronte passem per un pont de pedra damunt del barranc; seguidament ve una forta pendent i, ya casi dalt de tot, a’n la carretera fa un últim revolt cap a l’asquerra para sortir de la costa, natros agafem un camí asfaltat que mos surt aquí per la freta –camí de l’Hospitalàs−.
Baixem per n’este nou camí −ara en lo barranc a la dreta− que mos invita a agafar velocitat. Però ham d’anar en ojo i recordar que circulem per un entorn agrícola an mos podem trovar en diversos vehicles. Prova d’això és una cruïlla de camins que origina l’ancruament del camí de les Olles al accedir i cruzar en lo nostre; al punt quilomètric 17,5 / 17,7.
Bé, continuem baixant en lo barranc ben a prop per la dreta, i desestimant los ramals que mos surten per l’asquerra. Omitirem també lo ramal del pont del Besolí (19,7 km) i continuarem baixant. Acte seguit, lo camí dixa de resseguir lo barranc i s’interna fent una sobtada curva cap a l’asquerra. Aquí s’ha d’anar en ojo, si no volem acabar dins d’una plana d’oliveres!
Seguim avançant per n’este nou tram de camí (si mos fixem, per la nostra dreta, a l’horitzó, podem dislumbrar el mediterrani). Los conreus d’aulivés i algún gran garrofer se van succeïnt, hasta que una molesta olor i una sobtada brutícia en forma numerosos plàstics ascampats per tot los racons mos asalten “de sopetón”. La raó és que ham antrat a l’àrea d’influència del gran abocador que hi ha amplaçat aquí al terme del Mas, i que podem vore a l’asquerra. Un abocador que creix any tras any i que’s va minjant nous terrenos i ampliant la seva área de pudós i brutícia. Sí, los plàstics ya mos surten per les orelles.
Finalment arribem arribem al cruze originat per la conexión del nostre camí en un atre tram deshabilitat de la carretera T-1025. Aquí girem a la dreta, tot baixant per un camí ancaixonat entre parets de conglomerat –camí de les Refoies o de la refoia Fonda−, fruit d’una excavació para reduir lo pendent del camí quan baixava pel tallat de les refoies (21,2 km). Havent avançat un tros per aquí, ham da parar conte a una confluéncia de camins, pos no tenim prioritat, i tornem a entrar a l’àmbit de la industria de l’extracció de terres i, en dies laborables, podem trovar tràfic de camions. Poc después d’haver passat per n’este punt, lo camí se bifurca; un ramal per una banda de barranc, i l’atre, per l’atra. Natros agafem lo ramal més alt, lo de la dreta, pos l’atre astà privatizat. Y yo no sé qui deu pagar los arreglos si’ls veïns o’l govern de turno, peró abans se podía passar i ara no, i no és l’únic. Y de tot aixó de privatizar camins que sempre han sigut comuns i ara se tanquen para la gent se’n tindria que parlar, perqué a la llarga mos fará més mal que bé, peró si us queixeu miraran cap una altra banda, y diuen que servixen a la societat!
Avancem pel ramal dretà; a l’asquerra, l’aprofundiment del barranc de les Coves, i, a la dreta, podem observar una succeció de grans àrees excavades per la industria de la comercializació de terres. És una zona erma. Dura. Desolada. I explotada. Alguns arbres transplantats d’atres puestos –en la intenció de tornar a fer rendibles los clots− malviuen sense armoniositat i malament, ya que la falta de ventilació degut a la fondaria, crea un microclima molt càlid que fa difícil la vida vegetal; de fet, les zones on s’ha excavat a més profunditat, son erms ya de ‘per vida’.
Seguirem baixant, i omitint algún ramal dretà i asquerrà, hasta que arribem al pont del canal (25,8 km) (com abans, cal extremar la precaució en este punt), lo qual cruzem i continuem baixant pel lligallo de les Coves, pel qual ya havíem ciclat al començar l’excursió. Cal pos, refer camí. I baixarem, i, después de passar pel cruze de la Via Augusta, ham d’astà alerta, ya que tornarem a agafar lo camí de la inscripció, que mos surtirà per l’asquerra, i que si no anem en ojo, mo’l passarem de llerg.
Havent agafat “lo camí de la inscripció” ( de moment esta és la única forma d’anomenar este camí, pos no’n sé’l nom, a dies d’ara). Baixarem hasta arribar un atre cop a la carretera ( durant lo trajecte anirem en cuidado, ya que’l camí passa pel mig d’alguns conreus. Si sentim o veiem alguna maquinària traballant, mos asperarem hasta que ésta astigue allunyada del camí, para passar. I, com s’ha dit, arribem a la intersecció en la carretera i girem a l’asquerra, fem la rotonda i agafem la segona sortida, direcció “Mas de Barberans”. Arribarem a una primera entrada cap al poble per la freta i, si seguim, en trocet més avant, trobarem per la freta, una segona entrada al poble, pel lloc on hem començat l’excursió, arribant al punt inicial i completant l’axcursió.
Nota:
Esta descripció astà ascrita en lo dialecte tortosí, lo qual se parla –en algunes variacions− a’n estes comarques que voregen la montanya nexial del Mont Caro, o més conegut com Els Ports.
Disculpeu algunes licències gramaticals (indispensables para poder garantir la correcta transcripció i més fidelment, del llenguatge oral al escrit. També disculpeu los posibles fallos que puguen hi haver en la determinació d’algunes vocals com a obertes o tancades, tan sols he intentat reflectir tan fidelment posible lo nostre parlar, ara que paréix que ya ha sigut tàcitament deixat perdre i a la seua sort, tot i que és molt més parlat que l’aranés, dialecte que sí que rep la valoració per part de les forces barcelonines.
Finalment, un suport des d’aquí als germans del Matarranya, que’s veuen estos dies obligats a canviar, per decret, lo nom dels seus pobles o puestos naturals i edificis per un català oriental i centralizador que’ls és alié.
25 de juny del 2018
Santa Bàrbara
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t.
t
t
t

Kommentarer

    You can or this trail