Tid  9 timer 19 minutter

Koordinater 2817

Uploaded 21. februar 2015

Recorded september 2014

-
-
2.209 m
1.678 m
0
8,2
16
32,64 km

Vist 6562 gange, downloadet 200 gange

tæt på Font-Romeu-Odeillo-Via, Région Languedoc-Roussillon (France)

Una altra sortida pel pirineu, aquest cop cap al pirineu francès entre Font-Romeu i Pyrénées 2000 o també com ells l’anomenen Le Petit Canada Catalan per veure 5 estanys entre mig de boscos de Pi Negre i passant per uns corriols totalment ciclables i molt divertits.

Surto de bon matí des de Font-Romeu i començo a pujar per l’avinguda Jean Paul fins a trobar el corriol GRP Tour de Cerdagne que vaig seguint amb pujada constant passant pel costat d’un complex esportiu i seguint pel mig del bosc fins a l’estació d’esquí de les Airelles.

Aquí giro a l’esquerra i per asfalt començo a pujar fins al trencant que porta al Refugi de La Calma. També tenim l’alternativa de pujar pel dret pel mig les pistes però com que és el començament i la ruta se les porta, com comprovareu més endavant, penso que vaig fer bé de seguir per asfalt.

Un cop al trencant agafem una pista ample que va pujant entre mig de pins de manera constant però es deixa fer bé fins que arribem al Refugi de La Calma. D’aquí continuem amunt a la dreta en direcció al Roc de La Calma on per alguna petit escletxa entre mig dels arbres ja es deixen entreveure les magnífiques vistes que hi haurà al cim.

Seguim doncs pujant fins que arribem al telecadira del Roc de la Calma, punt més alt de la ruta on gaudirem d’unes magnífiques vistes i veurem per on hem de baixar per anar cap al segon dels estanys que visitarem, Les Bolloses.

Per baixar tenim dues opcions, o bé baixem directament per la pista d’esquí on la pendent és fortíssima i cal anar amb molt de compte amb els trencaaigües o bé agafa una pista de manteniment que també té el seu punt però al no ser herba és més fàcil controlar. Jo vaig fer una part pel mig la pista d’esquí per fer unes fotos i després vaig anar a buscar el camí de manteniment per baixar fins a trobar el GR-10 junt al trencant on hem de girar a la dreta per anar al primer estany. Podem arribar-hi en pocs metres totalment ciclables. Estem a l’Estany de la Pradella.

Després d’unes fotos, desfaig part del camí fins al trencant i segueixo amunt per una pista de força pedra fins al Refugi de les Bones Hores, al costat del segon i més gran estany del dia, Les Bouillouses (La Bollosa) punt d’inici de la pujada al Carlit.

Aquí aprofito per esmorzar i fer un petit descans vora l’estany. Ara per la tornada tindríem l’opció d’agafar la carretera asfaltada fins a baix però com que m’agrada complicar-me la vida, i no sabia fins a quin punt, decideixo anar a veure tres estany més que hi ha per la zona.

Com ja us haureu imaginat la major part del camí per veure aquest estanys no és ciclable i cal anar empenyent la bici o inclús carregar-la a l’esquena i hi ha alguns punts molt curts que són veritablement complicats de fer-los si es va sol. Jo vaig comptar amb l’ajuda d’una parella que també feien el recorregut a peu i molt amablement hem van ajudar a passar la bici.

Doncs som-hi. El tercer estany està passada una petita zona d’aiguamolls anomenada La Bolloseta i hi arribem passant a l’altre costat de la presa de l’estany de La Bollosa i després de passar pel costat del Refugi del mateix nom i fer un petit tram d’asfalt. Agafo el GR-10 a mà dreta, passem per sobre un pont i podrem anar sobre la bici fins a tocar de l’estany.

Passada la zona d’aiguamolls deixo el GR-10 i hem desvio per un corriol cap al tercer estany del dia, l’Estany Llarg. L’aproximació la podrem fer fins gairebé a tocar de l’estany menys l’última baixada que es torna molt dreta i amb uns grans esglaons de pedra molla i fang seguint el torrent que va a desembocar a l’estany que posaran a prova el nostre equilibri si es va sol. El últims metres fins a tocar l’aigua ja es poden fer sobre la bici. Cal dir que el lloc és fantàstic. Estic una estona fent petar la xerrada amb una parella que hi ha allà que després són els que m’ajudaran a passar la bici perquè no sabia en el merder que estava a punt de ficar-me.

Després de les fotos començo a repassar el camí que haig de seguir fins al següent estany, l’Estany Negre. Començo a seguir el corriol i cada cop la cosa es complica més. De sobte el camí s’acaba i hem trobo amb una tartera de grans blocs de roca on s’ha de passar per sobre i a la meva esquerra hi ha l’estany amb més grans blocs de roca que sobresurten de l’aigua, per tant no hi ha molt on triar. Carrego la bici i començo a tirar endavant però es fa molt difícil avançar.

En un moment arriba la parella amb la que havia estat parlant i al veure com està al panorama m’ofereixen d’ajudar-me a passar aquell tros. La veritat és que va ser una sort perquè aquell tram és per suar la cansalada i jo va arribar un punt que ja no sabia com posar-me la bici per poder seguir endavant.

Entre jo i la noia ens vam anar passant la bici mentre el noi portava el nen a l’esquena. Vam passar aquell tram i vam arribar un altre cop al camí. A partir d’aquí ja vaig poder seguir jo empenyent la bici perquè entre esglaons de pedra i arrels la cosa només havia fet que començar encara que com aquell tram de pedra no ni va haver cap altre.

Havent-me acomiadat de la parella segueixo endavant en direcció a l’estany Negre, l’últim del dia. Abans d’arribar-hi toca fer una bona pujada entre mig del bosc amb molts esgraons i arrels que ho compliquen molt però amb calma tot es va fent. Arribat al capdamunt ja veig entre els immensos pins l’estany i per arribar només queda una divertidíssima baixada per corriol amb algun punt bastant tècnic però que es deixa fer fins a tocar de l’aigua i ja sóc a l’estany Negre. L’esforç ha valgut la pena.

Després de fer un mos i tornar a coincidir un altre cop amb la parella que ja arriben també al lloc on sóc, ens acomiadem definitivament perquè ells segueixen un corriol i jo hem toca vorejar l’estany fins a l’altre punta per anar a buscar un corriol de baixada. Aquest tram per vorejar l’estany tampoc és gens fàcil pel fet que no l’utilitza molta gent i està molt brut i ple de branques caigudes i és un continu puja i baixa esquivant arbres i buscant el millor lloc per passar.

A estones es posa bastant complicat però al final arribo a lloc i ja veig el torrent per on marxa l’aigua de l’estany que haig de creuar per sobre uns troncs i ja comença el corriol de baixa per l’Accordéon. És un tram de forta pendent, amb molta roca a trams i cal anar amb molt de compte.

Un cop a baix enllaço amb la pista asfaltada que ve de La Bollosa i la segueixo un petit tram fins que hem desvio a la dreta per anar cap al Pla dels Avellans. Segueixo la pista amb lleugera pujada fins a creuar-me amb el GR-10 que ve de l’estany de la Pradella i començo a baixar per la Jaça de les Cabres en direcció al Corral i la Jaça del Pas.

Just abans d’arribar a La Pleta Vella hem desvio cap al Clot Fondo per anar a trobar la pista que creuant pel Pla del Termenar pel mig de l’herba hem porta cap a un corriol totalment ciclable que va fins l’estació d’esquí de Pyrénées 2000.

Travesso tota l’estació pel carrer principal i vaig a buscar passant entre mig d’unes cases i després de creuar la carretera un corriol. Aquest costa una mica de veure perquè l’entrada queda una mica tapada per la vegetació. És un corriol molt divertit de baixada en el seu començament i totalment ciclable que ens porta fins a un gran edifici que hem de creuar per un lateral i després girar a l’esquerra.

Tot seguit hem d’agafar a mà dreta l’últim corriol del dia, també molt divertit i entretingut de fer que ens portarà passant just per sota del Coll del Calvari i creuant del Rec de Ricaut per un pont de fusta fins a la carretera asfaltada que porta a l’aparcament on hem deixat el cotxe.

És una ruta relativament curta, amb el que pot semblar molt poc desnivell però el tram entre l’Estany Llarg i l’Estany Negre on comença el corriol de baixada són molt durs i es fan molt a poc a poc. Ara bé, val molt la pena pel paisatge i l’entorn en que es pedala. Per alguna cosa li diuen el Petit Canadà Català.

ACLARACIÓ: Als que no us agrada carregar la bici, empènyer-la i està molta estona ara pujo, ara baixo per un munt d’esglaons de pedra i grans arrels a més del tram de tartera de grans blocs ni us plantegeu passar pels estanys perquè hem maleireu els ossos. Millor baixeu des de La Bollosa fins al trencant del Pla dels Avellans per asfalt i d’allà enllaceu amb el track.
Camí del Refugi de la Calma
Simpàtics

2 kommentarer

  • Foto af Albertcm

    Albertcm 19-09-2018

    Hola. Estic buscant ruta per a fer aquest any a la Cerdanya. Sembla molt bonica de veure aquesta però, es endurera? Perque he llegit molt de pista, asfalt …. I si porto als compys a fer una pedalada de collons em maten.
    Salut i gracies.

  • Tom Donnenwirth 23-09-2018

    Très jolie parcours fait en sens inverse Mais PAS PRATICABLE DU TOUT AU NIVEAU DES 3 LACS. Plus d'une heure à pousser le vélo, horrible

You can or this trail