Koordinater 1293

Uploadet 15. maj 2018

-
-
3.004 m
1.732 m
0
3,3
6,5
13,02 km

Vist 963 gange, downloadet 29 gange

tæt på Boí, Catalunya (España)

Excursió a la Punta Alta de Coma-les-bienes, 3014, pic de Coma-les-bienes, 2993m i punta NE de la Pala Alta de Sarradé, 2976m per la vall i estanys de Coma-les-bienes.
Aquesta excursió surt de la via clàssica d’accés a la punta Alta des del refugi Ventosa i Calvell i ens transporta a la bonica i solitària vall dels estanys de Coma-les-bienes.
Totes les caminades per la zona del parc d’Aigüestortes son boniques, però l’esmentada per la vall de Coma-les-bienes ho és especialment. L’arribada al replà superior, on hi ha la cubeta dels estanys, compensa àmpliament les estones de forta pujada i algunes zones de grans blocs. També és una gratificació a l’esforç realitzat la pujada final dels estanys al cim, car l’amplia panoràmica que se’ns va obrint a mesura que anem pujant és remarcable.
Com també és remarcable la panoràmica que gaudirem des del cim estant de la Punta Alta.
Per no estendrem massa descriuré breument alguns dels cims més importants que veurem des de la Punta Alta i també des de la Pala Alta: Perdiguero, Aneto, Maladeta, Russell, Besiberri N, Central i S, Coma-lo-forno, Montardo, Turbón, Mussoles, Pessó, Pica d’Estats, Certascan, Flamisella, Mont-roig, Peguera, Mauberme, Barlongera, Mont-valier, Montsent, Mainera, Subenuix, pica Roja, Medacorba, Coma-pedrosa, Vallhiverna, Sarrader i per acabar també es veuen els Encantats.
Aquesta excursió també ens portarà a la punta de Coma-les-bienes i per completar la caminada la intenció era anar fins la punta Alta del Sarrader, situada davant per davant de la punta Alta, i per aquesta raó en baixar del cim el traçat segueix la cubeta dels estanys per tal de situar-se a l’altre costat de la cubeta, però finalment no arriba fins aquest cim i es queda a l’avant-cim anterior a la cota final.
En aquest punt s’ha de baixar a una profunda bretxa a fer un descens per la vall del Serrader, per baixar al fons de la bretxa em va semblar un pèl difícil i per fer la volta per Serrader no tenia prou temps deguts a que aquesta sortida és realitzada a mitjans d’octubre i el dia és molt curt.
Però de totes maneres, encara que no s’arribi al cim a la Punta Alta del Serrader, la caminada és recomanable pels diferents aspectes i perspectives que gaudirem a mesura que anem canviant de situació.
De tota manera, si no volem fer la segona part d’aquesta excursió, només hem de tornar per on hem vingut (opció més curta) o completar la volta baixant al refugi Ventosa i Calvell per la via normal d’accés al cim i d’allí a la presa de Cavallers.
Per a situar-nos al principi de la caminada hem d’anar fins al balneari de Caldes de Boí i seguir la pista asfaltada a la presa de Cavallers.
Aquí hi ha diferents zones d’aparcament depenent del nombre de vehicles que transitin per la zona. Depèn d’això que comencem a caminar més amunt o més avall.
Imaginem que tenim la sort d’aparcar a l’aparcament situat més amunt, a tocar de la paret de la presa. Dic sort perquè ens estalviarem uns metres de pujada i també perquè podrem deixar el vehicle a l’ombra dels arbres.
Des d’aquest aparcament surt un caminet (molt ben marcat) que ens condueix al final de la pista asfaltada o també podem retrocedir per on hem vingut per sortir igualment a la pista asfaltada.
Hem de seguir uns metres retrocedint per aquesta pista asfaltada fins que aquesta està a punt de fer el primer gir de 180 graus, ja que a l’esquerra surt una antiga pista d’obres que haurem de seguir.
Després de tres fortes giragonses i abans d’arribar-ne al final surt a la dreta un corriol que segueix guanyant alçada.
No hi ha dubtes, car el corriol és marcat i senyalitzat amb fites. Aquest corriol s’enfila primer per un barranc secundari situat a l’esquerra orogràfica del torrent principal de Coma-les-bienes, aquest terreny és rocós i polit.
Més amunt el barranc s’estreny i trobem una estaca groga i una fletxa vermella que ens fan anar a la dreta i remuntar una curta canal.
A la sortida de la canal seguim les estaques grogues, que mentre va guanyant alçada ens apropa al torrent de Coma-les-bienes.
A partir d’ara costa una mica seguir el camí, doncs les estaques desapareixen i només ens queden les fites per a seguir el camí; però el terreny és molt obert i hi ha fites arreu, ja que hi ha varies opcions per anar sortejant els blocs que omplen la contrada. Un pi força gran ens pot servir de referència.
Som aproximadament a la cota 2200 i fins els 2300 aprox. anirem alternant trams de camí amb trams de blocs.
Seguim apropant-nos al torrent de Coma-les-bienes, però sense acabar d’arribar-hi.
Seguim les fites que sempre ens porten pel millor terreny i a estalviar-nos tant com pugem el caos de blocs.
És important seguir sempre les fites, tot i que no és estrictament necessari, ja que el terreny és totalment obert, però tal, com ja he esmentat, les fites sempre ens portaran al terreny on hi hagi menys blocs, o que sigui més fàcil superar-los.
De tota manera, de blocs i tartera no ens escaparem, però hem de procurar que sigui “el més lleu possible”.
També hi ha sectors herbats on podem retrobar el corriol. Finalment el pendent disminueix una mica i arribem a un primer estanyet, preludi de l’estany Gran de Coma-les-bienes.
Voregem aquest petit estany per la seva dreta orogràfica (cal fer esment que en cap moment hem travessat el torrent, sempre hem pujat per la seva dreta).
Seguim sortejant blocs i en pocs minuts arribem al bonic i gran Estany de Coma-les-bienes.
Seguim contornejant aquest estany, a la meitat aproximadament hi ha un bonic replà herbat que permet gaudir de l’estany mirant a dreta i esquerra.
Tant l’estany com evidentment nosaltres anem girant al N, d’aquesta manera arribem a la capçalera de l’estany i poc després ens trobem a la sortida d’aigües de l’estany Mitjà.
Aquí hem de deixar el sentit de la vall i girar a l’esquerra i tot seguit arribar a un petit estanyol.
En aquest estanyol, que deixem a la nostra esquerra, comença la pujada final a dalt la carena.
En aquest estanyol acaba un estrep que baixa del pic de Coma-les-bienes. Les fites i les traces de camí ens portant a revoltar aquest estrep deixant-lo a la nostra esquerra.
A mesura que anem guanyant alçada anem entrant en una coma que tanca el pic de Coma-les –bienes. El centre d’aquesta coma és una tartera, les fites ens apropant a l’esquerra a prop de la base de l’estrep, ja que allí podem estalviar una mica de tartera.
A l’esmentat estrep també veiem que queda partit per una canal a la que ens dirigirem.
El pendent és considerable i a vegades és millor ajudar-se de les mans, a vegades farem una passa endavant i dues enrere, però finalment i sense cap complicació tècnica arribem al capdamunt de l’estrep.
Ara seguirem la carena, principalment decantats a l’esquerra; si seguim pel mateix fil de la cresta haurem d’anar superant petites dificultats.
En l’últim tram haurem de fer-hi petites i senzilles grimpades.
Finalment arribem dalt del pic de Coma-les-bienes de 2993 metres d’alçada.
La panoràmica s’obre a l’altre vessant i per tant ens apareix el massís de la Maladeta així com també tenim a tocar el cim de la Punta Alta.
Gaudim de la panoràmica i seguim en direcció a la Punta Alta. En aquest sector de la cresta haurem de sortejar grans blocs fins que ens trobem davant del “pas” més complicat de tot l’itinerari.
Hem de fer una curta dresgrimpada una mica vertical, però amb molt bones preses (potser arriba a IIón grau) i que és millor fer-la de cara a la roca.
Aquesta curta i fàcil desgrimpada ens deixa en una bretxa i seguidament hem de tornar a fer servir les mans per ajudar-nos a pujar a un avant-cim, tornem a davallar a una nova bretxa (ara sense cap desgrimpada) i finalment tornem a remuntar, també ajudant-nos de les mans per tal d’arribar al cim de la Punta Alta de Coma-les-bienes de 3014 metres.
Normalment acostuma ha haver-hi una gran fita cimera.
Panoràmica espectacular, tal com ja s’ha comentat al principi. Aquest cim és un mirador de primer ordre, ja que veiem totes les muntanyes des de la Pica d’Estats a l’Aneto.
Ara tornarem fins la darrera bretxa i començarem una forta davallada pel dret directament fins la base de la muntanya. Tot és tartera, però amb paciència l’anirem baixant. No hi ha fites, però el terreny és obert i podem anar baixant per on ens sembli millor.
Si seguíssim baixant arribaríem a l’estany Mitjà i enllaçaríem amb el camí de pujada; però abans d’arribar-hi girarem a l’esquerra i emprendrem una flanquejada sobre la cota 2700 aproximadament que primer ens porta fins dos estanyols situats a uns 2710 metres i desprès fins l’estany Superior de Coma-les-bienes o estany Gelat.
Aquí veiem que s’obre una coma en direcció SE amb un collet al final que permet assolir novament el fil de la carena.
Aquesta coma queda encarada al N i en el moment d’aquesta ressenya a mitjans d’octubre ja hi havia una mica de neu i principalment glaç.
De tota manera és una pujada relativament suau i sense cap mena de dificultat; tampoc és estrictament necessari arribar al collet esmentat, situat a 2887 metres, doncs la coma és molt ampla i permet assolir directament la carena a la dreta del collet i arribar-nos fàcilment fins una primera cota o Punta NE de la Pala Alta del Sarradé de 2976 metres, vaig seguir uns metres més fins una nova cota de 2973 metres, tenia el cim de la Pala Alta del Sarradé de 2983 metres a tocar, però me’n separava una bretxa que vaig considerar un obstacle que millor deixar-ho per un altre dia, ja que era força complicat baixar-hi i més amb les pedres cobertes de glaç. També podia mirar de baixar pel vessant de Sarradé i anar a buscar la via normal d’accés per aquesta vall, però era allargar força el recorregut i a l’octubre el dia és molt curt.
Així vaig donar per acabada la pujada a la Pala Alta del Sarradé i vaig fer mitja volta. Però abans vaig poder contemplar la majestuosa panoràmica del Pirineu i en concret de la Punta Alta i del cercle de Coma-les-bienes que ens ofereix la zona de la Pala Alta.
Tornada a l’estany Superior o Gelat i després a l’estany Gran, on vaig recollir els patracols que hi havia deixat i novament el llarg descens fins l’aparcament de la presa de Cavallers.
Per acabar repeteixo que pujar a la Punta Alta per la vall de Coma-les-bienes és una gran excursió del tot recomanable.
HORARIS:
De l’aparcament a l’estany Gran de Coma-les-bienes: 2h 25mn
De l’estany Gran al pic de Coma-les-bienes: 1h 10mn
Del pic de Coma-les-bienes a la Punta Alta: 15mn
De la Punta Alta als estanyols situats a 2710m: 35mn
Dels estanyols a l’estany Superior o Gelat: 10mn
De l’estany Gelat al collet de 2887 m: 25mn
Del collet a la Punta NE de la Pala Sarradé: 30mn
De la Punta NE a l’estany Gran: 1h 05mn
De l’estany Gran a l’aparcament: 1h 45mn
TOTAL: 8h 20mn
NOTA:
Haig de remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com.es/2018/05/punta-alta-de-coma-les-bienes-3014m-i.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"

Vis mere external

Kryds

Seguir a l'esquerra

Aquest itinerari està traçat des de l'ordinador, per tant és molt important llegir-ne la descripció, ja que el traçat pot apartar-se del camí real. Este itinerario está trazado des de el ordenador, por lo tanto és muy importante leerse la descripción, puesto que el trazado puede apartarse del camino real.
Kryds

Seguir corriol a la dreta

foto

Curta canal

Lake

Estanyol

Lake

Estany Gran de Coma-les-bienes

Lake

Estany Mitjà de Coma-les-bienes

Lake

Estanyet

panorama

Carena

top

Pic de Coma-les-bienes

Waypoint

Desgrimpada

top

Avant-cim

top

Punta Alta de Coma-les-bienes

Lake

Dos Estanyols

Lake

Estany Superior de Coma-les-bienes

Bjergpas

Collet i carena

top

Punta NE de la Pala Alta del Sarradé

Kommentarer

    Du kan eller denne rute