Download

Afstand

15,18 km

Positiv højdeforskel

893 m

Sværhedsgrad

Moderat

Negativ højdeforskel

893 m

Max Højde

2.630 m

Trailrank

55

Min Højde

1.983 m

Rutetype

Løkke

Tid i bevægelse

4 timer 29 minutter

Tid

19 timer 38 minutter

Koordinater

2724

Uploadet

6. august 2021

Optaget

august 2021
Del
-
-
2.630 m
1.983 m
15,18 km

Vist 128 gange, downloadet 6 gange

tæt på Pla de l'Ermita, Catalunya (España)

La pujada a Lo Corronco de Durro, de 2543 metres d’alçada, és una excursió a un cim d’una vista excel·lent de 360 graus, malgrat la boira en el dia d’aquesta ressenya, vaig poder gaudir de la vista de la punta de l’Aneto sobresortint per darrere del pic de Russell, com també de la del Vallhiverna, Posets, punta Alta, Coma-lo-forno; els més alts sobresortien per damunt de la boira. Per sota d’aquesta es podia veure els pobles de la vall de Boí, especialment Durro, el poble que dona nom al cim.
Es pot pujar-hi des de Durro o des de l’estació d’esquí de Boí-Taüll.
Aquesta ressenya hi puja per aquesta darrera opció, tot passant per l’estany de Durro i assolint la carena abans del vèrtex geodèsic del Cap dels Vedats d’Erta, de 2632 metres d’alçada.
Contra el que ens podríem pensar, pràcticament tota la caminada la farem sense camí o seguint rastres oberts pel bestiar. Els pocs camins que trobarem son molt difusos i dona la sensació de poc freqüentats, especialment el trajecte a l’estany de Durro.
Aquestes ratlles poden semblar inversemblants, ja que de bon començament seguirem una pista; però aquesta en arribar al torrent de Ginebrell, on hi ha una cabana de pastors, fa un tomb i comença a davallar fins a Durro,
Així doncs a partir d’aquest torrent s’acaba la pista i pràcticament el camí.
És una excursió fàcil, tret de la pujada a la carena, que la farem per una incòmoda tartera.

Per situar-nos al començament de l’excursió hem d’anar fins el poble de Taüll, a la vall de Boí, i seguir la carretera a l’estació d’esquí.
Just a la darrera llaçada d’aquesta carretera hi ha un espai per aparcar, també de la mateixa corba arrenca una curta pista que puja a la collada de la Llobarçana, on també hi podem aparcar.

La pista no s’acaba aquí, sinó que es bifurca, una segueix per la dreta resseguint durant una estona la carena, i una altre per l’esquerra, que és la ja esmentada abans, i que per tant és la que seguirem durant una bona estona.
Sortim de la collada de la Llobarçana i enfilem la pista de l’esquerra. Tot i caminar per una pista, no es fa pesat perquè anirem gaudint d’unes vistes extraordinàries, podent contemplar des de bon començament Lo Corronco i endevinant l’indret on s’amaga l’estany.
De tornada, la vista encara millora, ja que anirem de cara a les grans muntanyes de la zona.
Poca pujada fa aquesta pista, ja que principalment planeja amb petites pujades i baixades.
Arribem a l’indret del torrent de Ginebrell. Sense creuar-lo la pista fa un tomb de més de cent graus i empren la davallada vers Durro.
Tampoc sense creuar-lo veiem la teulada de la cabana de pastors de Ginebrell, situada a poques passes i dalt d’un petit promontori.
Del brusc revolt de la pista seguim un camí que creua el torrent.
Ja a l’altre costat del torrent veiem un tancat pel bestiar que vorejarem, a l’anada per l’esquerra i a la tornada per la dreta.
No esperem trobar un camí clar i definit, seguirem un estret rastre de corriol de bestiar que s’obre pas entre els nabius; però a mesura que avancem el corriol es va definint una mica més i veiem alguna fita.
Estem fent una llarga flanquejada guanyant poc desnivell, fins que arribem a donar la volta al Serrar del Graller i deixem la vall de Ginebrell i entrem al barranc de l’Estany.
Aquí s’acaben els nabius i el camí que seguíem es perd en mig de les prades. Ara toca començar a pujar.
Més amunt veiem una perxa nivomètrica, a la que ens acostarem, encara que no és estrictament necessari, ja que també podem deixar-la lleugerament apartada a la nostra dreta.
Passant o no per la perxa, seguim pujant fins un evident collet.
Aquest és un punt important. Davant nostre i uns quants metres més avall veiem unes grans prades a les que no baixarem.
Estem a 2162 metres i l’estany està a 2250 metres d’alçada.
L’indret de l’estany s’intueix enlairat a la nostra esquerra dalt d’un contrafort, però primer hem de flanquejar una tartera, on el camí costa una mica de seguir, però es va trobant en mig de la tartera, fins a situar-nos a sota d’aquest contrafort.
Situats en aquest punt veiem una canal per on s’enfila, ara si, un corriol més definit.
Forta pujada per aquesta canal, tot seguint el camí, arribats a dalt ens trobem amb una nova zona de prades i una mica més endavant arribem a la sortida d’aigües de l’estany del Durro.
L’estany de Durro, voltat de prades és molt bonic i de poca profunditat. També és l’últim indret on trobarem aigua.
En aquest indret es separen els nostres camins d’anada i tornada.
Això ens permet vorejar completament l’estany, d’anada en vorejarem mig i de tornada l’altre meitat; d’aquesta manera podrem contemplar-lo des de tots els angles possibles.
Ho fem per un costat o l’altre, hem de començar a pujar per la pala herbada que tenim lleugerament a la nostra esquerra.
Superada aquesta primera pala entrem en una bonica coma, també herbada, en la que seguirem guanyant alçada.
Aquesta coma queda tancada pel Serrat del Graller a l’esquerra, que acaba confluint amb la carena principal. En aquesta veiem un collet herbat i seguidament dues atractives cotes secundàries. Anem girant la vista a la dreta, i a continuació hi ha un ampli coll, al que s’accedeix per una tartera. Acabem la nostra contemplació girant la vista a la dreta del tot, on destaca el cim dels Vedats d’Erta, que és el nostre primer objectiu.
Podríem seguir pujant en línia recta vers el collet herbat que tenim al davant, per a començar a carenejar passant per les dues cotes secundàries; però farem drecera pujant per la tartera.
Així que a mesura que anem pujant veurem que la coma també va girant a la dreta, i com la plàcida coma herbada va deixant pas a les pedres.
Ens situem al peu de la tartera, i comencem a remuntar-la.
Podríem dividir-la en tres parts; la primera consisteix en una tartera de molt bon caminar; una segona on augmenta la inclinació i es torna més inestable i esmicolada, en la que haurem anar tirant a la dreta per acostar-nos tant com pugem al marge; i finalment la tercera part, en la que perd inclinació i també comencem a trobar-hi vegetació fins arribar a dalt la carena.
Una vegada dalt la carena hauria de comentar: “i la panoràmica s’obre a l’altre vessant”, però avui, i a mesura que anava guanyant alçada per la tartera, també anava guanyant intensitat la boira; així que dalt de la carena no es veia absolutament rés.
Era una boira prima i de primera hora, sabia que més tard es fondria, i quan això passa l’espectacle de llum i boires acostuma a ser fantàstic, son les condicions perquè es produeixi l’espectre de Brocken, però de moment l’únic que es veia era el lleuger rastre de camí que recorre la carena.
Estem a uns 2595 metres, i només ens queda seguir la carena per la dreta i acabar de guanyar els metres que ens separen del Cap dels Vedats d’Erta, de 2632 metres.
Cim al que arribem en uns deu minuts, primer apareix entre la boira el vèrtex geodèsic i uns metres més endavant apareix una gran fita.
Deu ser un cim d’una gran panoràmica, però la boira impedeix poder-la contemplar.
Hi fa una “rasca” considerable i acabo deixant el cim abrigat fins les dents, fins i tot amb guants.
Caminar per lloms arrodonits dins de la boira requereix molta concentració per a no perdre ni el corriol ni el llom estricte de la carena, ja que sense adonar-te’n pots desviar-te de la trajectòria correcta i anar a petar a la “quinta forca”.
Afortunadament, el rastre es pot seguir fàcilment i el llom queda molt ben definit, i no et pots desviar.
Baixem durant una estona i després fem una curta remuntada fins una cota secundària de 2521 metres.
La boira m’impedeix veure que el descens d’aquesta cota és una mica diferent, ja que és més abrupte i el sender s’aparta del llom estricte i baixa d’aquesta cota per l’esquerra.
Entrem en una mena d’alta coma anomenada Crenxa de Comaportell, la carena queda lleugerament a la dreta i a l’esquerra hi ha una petita serra i el corriol transcorre entre les dues.
Arribem a una mena de collet on emprenem la baixada definitiva a al coll de Comaportell.
L’espectacle de l’aixecada de la boira comença a mitja baixada.
De sobte apareixen les valls de Boí i de Pont de Suert, com sortides del no rés. Pocs instants després es tornen a tapar; però això ja és normal; l’espectacle a començat!
Arribat al coll de Comaportell, situat a 2365 metres d’alçada, decideixo fer-hi una aturada d’avituallament, tot contemplant com el dia comença a arreglar-se.
Les boires cada vegada estan més amunt, ara ja es veu també l’estany de Durro i els cims que m’envolten comencen a entreveure’s.
La boira m’ha impedit (per sort) veure la “sifonada” que cal fer per anar del Cap dels Vedats al Corronco; gairebé he baixat 300 metres de desnivell.
També per sort el Corronco és més baix i no caldrà tornar-los a pujar tots tres-cents.
Ara ja amb el sol a l’esquena emprenc la remuntada per la carena.
Lo Corronco queda lluny, fins a tres falsos cims haurem de pujar abans no veiem el veritable cim.
Ha quedat un dia força bo, però les boires no han desaparegut del tot, han quedat a mitja alçada, i per tant els grans cims semblen illes que sobresurten per sobre el mar de núvols.
Impacta el massís de l’Aneto, amb el pic de Russell, que amb l’Aneto al darrere, sembla baix; del Russell es distingeix perfectament la Gran Diagonal que ratlla la seva cara SE; una mica a la dreta i perfectament isolat sobre el núvols hi ha el pic de Vallhiverna, amb la seva llarga i plana carena cimera, on hi ha el Pas de Cavall. Més al fons veiem l’immens pic dels Posets, amb la seva impressionant i ampla cara E, on abans hi havia una gelera, actualment desapareguda. També veiem el Coma-lo-forno i la punta Alta, així com el característic Gran Pic del Pessó amb les seves trencades crestes i l’arrodonit Pessó Petit al seu costat.
També veiem a estones, perquè està en una zona de boires que van i venen, el Cap dels Vedats d’Erta i tota la llarga carena per la que acabem de transitar.
Lo Corronco no s’escapa de les boires, i distret mirant i fotografiant l’església de la Nativitat de Durro no m’adono que a la meva esquena s’està produint l’Espectre de Borcken, quan em giro, el veig, trec de nou la càmera, jo no hi ha espectre.
És un cim per estar-hi força estona, d’aquells que quan més estona estàs mirant la panoràmica més indrets vas descobrint.
Finalment, quan ens decidim a marxar, ho farem per on hem vingut fins el coll de Comaportell.
Baixem del coll uns metres, fins que comencem a trobar rastres de camí obert pel bestiar. Totes tenen la mateixa direcció: vers l’estany de Durro.
Enllacem, més o menys, amb el camí ramader que uneix l’estany amb el pletiu dels Orris.
Seguim aquest camí o millor dit, rastre, fins que arribem de nou a l’estany de Durro, on enllacem amb el camí d’anada.
Opcionalment podem acabar de fer-hi la volta sencera per a tornar a situar-nos a la seva sortida d’aigües.
A partir d’aquí només hem de refer el camí d’anada fins arribar novament a la collada de la Llobarçana.

HORARIS:
De la collada de la Llobarçana al torrent de Ginebrell: 35mn
Del torrent de Ginebrell a la perxa nivomètrica: 20mn
De la perxa nivomètrica a l’estany de Durro: 30mn
De l’estany de Durro a dalt la carena: 1h
De la carena al Cap dels Vedats d’Erta: 10mn
Dels Cap dels Vedats d’Erta a la cota secundària: 20mn
De la cota secundària al coll de Comaportell: 20mn
Del coll de Comaportell al cim de Lo Corronco: 30mn
De Lo Corronco al coll de Comaportell: 20mn
Del coll de Comaportell a l’estany de Durro: 25mn
De l’estany de Durro al torrent de Ginebrell: 50mn
Del torrent de Ginebrell a la collada de la Llobarçana: 35mn
TOTAL: 5h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres, amb un gran reportatge fotogràfic al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/08/collada-de-la-llobarcana-taull-estany.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

Vis mere external

Bjergpas

Coll de la Llobarçana

Foto

Lo Pla

Flod

Torrent i cabana de Ginebrell

Foto

Perxa nivomètrica

Lake

Estany de Durro

Foto

L'estany des d'una altre perspectiva

Foto

Inici de la tartera

Bjergpas

Carena

Bjergtop

Cap dels Vedats d'Erta

Bjergtop

Cota secundària de 2521 m.

Foto

Crenxa de Comaportell

Bjergpas

Coll de Comaportell, anada i tornada a Lo Corronco

Bjergtop

Lo Corronco de Durro

Springvand

Font

Kommentarer

    Du kan eller denne rute