rocpetrus

Koordinater 1088

Uploadet 1. juli 2016

-
-
491 m
2 m
0
20
40
79,52 km

Vist 583 gange, downloadet 4 gange

tæt på Vilacolum, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DE L´ALT EMPORDÀ: DES DELS AIGUAMOLLS DE L´EMPORDÀ A CASTELLÓ D´EMPÚRIES, ROSES, CADAQUÉS, PORT DE LA SELVA, SANT PERE DE RODES, A VILAJUIGA I A LLANÇÀ

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del camí d’aproximació a Sant Pere de Rodes, entre altres desplaçaments.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà quasi íntegrament per la Zona Axial del Sistema Pirinenc. Tot i així, a l´inici del recorregut estarem dintre de la Depressió de l´Empordà, per on no farem els primers trajectes i la primera aturada, pels voltants dels Aiguamolls de l´Empordà i entre aquest indret, Castelló d´Empúries i Roses. Tanmateix, cap a la fi del recorregut, transitarem per les immediacions de l´esmentada depressió entre les poblacions de Vilajuiga i de Garriguella. Tot i així, si s´escau, farem un recorregut previ pels voltants de Vilacolum, per aqiesta depressió. En aquests recorreguts, trobarem afloraments dels materials cenozoics, neògens, generalment detrítics.

Així, cal dir que la totalitat de la resta dels recorreguts els farem per la denominada Zona Axial Pirinenca, anirem trobant afloraments dels materials esquistosos, quarsites i marbres paleozoics del Cambro – Ordovicià i també afloraments de roques granítiques del Carbonífer, fonamentalment. Tanmateix, entre les roques granítiques trobarem nombroses intrusions aplítiques i pegmatítiques.

Per d´altra banda, cal dir tot el recorregut es realitzarà íntegrament per la comarca de l´Alt Empordà, iniciant el recorregut al terme de la Castelló d´Empúries i finalitzant-lo al de Garriguella.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació de la Depressió de l´Empordà, que trobarem a la primera aturada i prop d´algunes de les darreres aturades. Alhora, efectuarem una observació dels materials detrítics cenozoics que la reblen per diferents indrets. Si s´escau i fem el recorregut previ per Vilacolum, també trobarem afloraments dels materials volcànics de l´Empordà: andesites i traquites.

2.- Observació de la Zona Axial Pirinenca, al llarg diferents trams del recorregut de l´itinerari. Cal dir que el tallarem per la totalitat del recorregut de l´itinerari, entre les immediacions de Roses i Garriguella.

3.- Observació dels materials paleozoics que constitueixen la Zona Axial Pirinenca, els quals pertanyen bàsicament al Cambro - Ordovicià, i es troben representades per: gneis, amfibolites, quarsites, marbres i esquistos, fonamentalment. I, observació, també, de les roques granítiques del Carbonífer. Per d´altra banda, també trobarem nombroses intrusions aplítiques i pegmatítiques entre aquests darrers materials.

4.- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, situades fonamentalment dintre de la Zona Axial Pirinenca.

5.- Observació d´algunes de les explotacions, actualment tancades, dels materials que hem esmentat a l´apartat anterior.

6.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic, al llarg del present recorregut. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment dels següents:
6A) dels Aiguamolls de l´Empordà, que trobarem a l´inici del recorregut
6B) dels relacionats amb el Cap de Creus i amb el seu parc natural, que entrin en el recorregut
6C) de les dunes reptants que trobarem per les immediacions del Port de la Selva

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1997). També farem esment d´un de recent: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Per d´altra banda, tanmateix farem esment d´un altre itinerari: ROSELL i PALLÍ (1991), el qual discorre fonamentalment per la denominada Zona Sudpirinenca. Tret d´aquests, no tenim constància de l´existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament pels indrets propers al present.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a i 1994b); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya.

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´iniciarà al terme de Castelló d´Empúries, concretament als Aiguamolls de l´Empordà, per on es farà la primera aturada. Tot i així, hi ha la possibilitat de fer una aturada prèvia al Puig de l´Estany de Vilacolum. En aquest cas, després de fer-la, caldrà anar cap a Vilamacolum i cap a Sant Pere Pescador. Després, des de la població anterior, anirem cap als Aiguamolls de l´Empordà, utilitzant en part la carretera GiV – 6216, per on es farà la primera aturada real del recorregut.

Posteriorment, caldrà anar cap a Castelló d´Empúries (per la darrera carretera esmentada). Des d´aquí cap a Roses (per la C – 260 / C- 26). Després ens caldrà continuar per la carretera Gi – 614, anat cap al Nord. Per aquest vial caldrà anar cap a les immediacions de la Muntanya Negra, fent diverses filloles i parades.

Després, es continuarà per la carretera Gi – 613, anant cap al Port de la Selva. Abans d´arribar-hi es farà una aturada i un altra prop de la població. A continuació, caldrà anar cap a Sant Pere de Rodes, seguint una carretera local. En aquest trajecte, es farà una altra aturada. Després, caldrà continuar cap a Vilajuiga. En aquest trajecte s´utilitzarà en part la carretera local GiP – 6041, fent una aturada en aquest recorregut i una altra prop del darrer poble.

Finalment, caldrà arribar a la carretera nacional N – 260, per tal d´anar cap a les immediacions de la població de Llançà, per on es farà la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 79´52 Km, a través dels quals farem 10 aturades, a més a més d´una de prèvia, si s´escau, pels voltants de Vilacolum.

Aquest itinerari (en el seu recorregut real) es començarà a una alçada de 6 metres, per les immediacions dels Aiguamolls d´Empordà. Després de sobrepassar Roses, començarà a pujar, fins arribar al Coll del Pení, a una alçada de 367 m; i a una alçada de 409 metres, per les immediacions de la Muntanya Negra

Després de baixar, en arribar al Port de la Selva (fins a uns 6 metres), tornarà a pujar, anant cap a Sant Pere de Rodes i Vilajuiga, arribant a una alçada de 475 metres. Finalment, en anar cap a Llança, s´arribarà a una alçada de 93 metres, en arribar a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre dels quatre fulls següents: 220 (o de la Jonquera), 221 (o de Port-Bou), 258 (o de Figueres) i 259 (o de Roses). Tots ells pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca de l´Alt Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.

Així, la relació de les aturades que constitueix aquest itinerari, es la següent, que anirem veient a continuació.
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 2: Alt Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1994a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 258 (Figueres). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a la Jonquera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Apunts per a un recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Garriguella i Vilajuiga, a Llança, Port de la Selva, Sant Pere de Rodes, Cadaqués i a Roses. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

ROSELL, J. i PALLÍ, LL. (1991).- Itinerari geològic pel Pre-Pirineu gironí, Col·lecció: Dialogant amb les pedres, 38pag. Girona
PARADA 0 - CONDICIONAL. EL PUIG DE L¨ESTANY, (termes municipals de Vilacolum i Siurana, comarca de l´Alt Empordà). (Full 258). El recorregut previ, si s´escau, el començarem a la població de Vilacolum, situada sobre la carretera C – 31, en el tram que enllaça Torroella de Fluvià, amb les immediacions de Figueres. Des del bell mig de Vilacolum, ens caldrà anar cap al Puig de l´Estany, penetrant lleugerament al terme de Siurana, per on farem una nova aturada, després de recórrer uns 3 Km des de l´inici del recorregut. En aquest recorregut hem els afloraments cenozoics neògens del Pliocè, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals reblen la Depressió de l´Empordà, per aquests indrets per on ens trobem ara situats. Tot i així, en aquest indret hi ha un important aflorament de roques volcàniques, les quals formen part de la Zona Volcànica de l´Empordà. Aquests materials es troben constituïts fonamentalment per andesites i per traquiandesites.
PARADA 1. ELS AIGUAMOLLS DE L´EMPORDÀ, EL CORTALET, (termes municipals de Sant Pere Pescador i de Castelló d´Empúries, comarca de l´Alt Empordà). (Full 258). Després de fer la darrera aturada (si s´ha fet), cal retornar a Vilacolum i després continuar cap a llevant, per la carretera local que condueix a Vilamacolum i a Sant Pere Pescador. En arribar-hi, ens caldrà agafar la carretera local GiV – 6216, la qual es dirigeix cap al Nord, cap al poble de Castelló d’Empúries. Seguint aquesta carretera, a uns 4 Km del darrer poble, es trobarà un trencall per la dreta que es dirigeix cap al Paratge del Cortalet, per on farem la present aturada. La farem a uns12 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant per la Depressió de l´Empordà, amb unes característiques similars a les del darrer desplaçament. Així, hem anat trobant afloraments dels materials neògens per arreu. En aquest indret hi ha uns interessants aiguamolls, en bona part situats dintre del terme de Castelló d’Empúries, tot i que també es continuen pel terme de Sant Pere Pescador. Tot i així, el Centre d´Interpretació es troba al terme del primer poble. La superfície ocupada per aquests aiguamolls antigament era molt més gran, ja que les urbanitzacions i els conreus han anat guanyant terreny. De fet, ocupaven una bona part de l´Empordà marítim Per d´altra banda. Es tracta d´uns interessants marjals (uns dels més extensos de Catalunya) originats a la part baixa dels rius Muga i Fluvià, a l´Alt Empordà. Tot i que s´estenien també pel Baix Empordà, a la part baixa dels rius Ter i Daro.
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE BUFALARANYA, (terme de Roses, comarca de l´Alt Empordà (Full 259). Posteriorment, després de fer l´aturada anterior, caldrà anar cap a Castelló d´Empúries (seguint per la carretera GiV – 2616). Des d´aquí, caldrà anar cap a Roses, seguint ara per la carretera de nova denominació: C – 260 / C- 26. Poc abans d´arribar al darrer poble, convindrà agafar (per l´esquerra) , la carretera Gi – 614, anat ara cap al Nord. Després, en arribar a la base del Castell de Bufalaranya, farem la darrera aturada, a uns 16 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics neògens que hem vist als recorreguts anteriors. Posteriorment, després de sobrepassar Roses, començarem a trobar afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià (nivells d´esquistos, quarsites i marbres, fonamentalment. Aquests, també afloren on ara som, trobant-nos situats dintre del Sistema Pirinenc, en concret dintre de la denomina Zona del Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, o simplement, dintre de la Zona Axial Pirinenca. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de la Badia de Roses i de bona part de la Depressió de l´Empordà, per on hem fet les aturades anteriors.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL COLL DEL PENÍ, (terme municipal de Roses, comarca de l´Alt Empordà). (Full 259). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretera que ens ha dut fins aquí, la Gi – 614. Seguint aquest vial, en arribar a les immediacions del Km 8´3 de la carretera que seguim, trobarem per la dreta una carretereta, la Gi – 620, la qual condueix cap a les instal·lacions militars del Peni. Ens caldrà continuar per aquesta carretera, per tal de fer una aturada al Coll del Peni. La farem a uns 5´5 Km de la parada anterior, aproximadament . En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials metamòrfics del Cambro – Ordovicià, que hem anat trobant a bona part dels recorreguts anteriors. Així, els esquistos i fil·lites els hem anat trobant al llarg d´aquest recorregut. Aquests materials es fan clarament palesos a l´indret on ara som, molt prop de la base militar. Tanmateix, es pot veure, des d´aquí el cim del Peni, situat sobre els afloraments dels materials del Cambro – Ordovicià.
PARADA 4. PUIG DELS BUFADORS. IMMEDIACIONS DE LA MUNTANYA NEGRA, (termes municipals de Cadaqués i del Port de la Selva, comarca de l´Alt Empordà). (Full 259). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap a la carretera local Gi – 614, per tal de continuar el recorregut cap al Nord, amb la intenció d´arribar a les immediacions del Coll de Perafita. Des d´aquí, ens caldrà apropar-nos cap a la Muntanya Negra, per on farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 8 Km, per tal d´arribar fins aquí. En arribar-hi, anirem cap a l´indret del Puig dels Bufadors. En aquest recorregut, seguint sempre cap amunt per la Riera de Romanyac, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist anteriorment: els nivells d´esquistos i fil·lites del Cambro – Ordovicià, de la Zona Axial Pirinenca (de la també denominada Zona dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca), per on estem realitzant els presents recorreguts d´aquest itinerari. Més amunt, prop de la cruïlla, haurem trobat un camí que ascendeix directament cap a la Muntanya Negra. En agafar-lo, una mica abans d´arribar al cim, cal baixar a peu, fins a un aflorament, ben palès, de roques negres. Efectivament, aquí afloren unes pissarres negres del Cambro – Ordovicià (metamorfitzades durant el plegament hercinià) , les quals contenen intercalacions sorrenques (sobre les quals s´ha desenvolupat una interessant erosió alveolar, ben manifesta). També hi ha una abundant presència d´òxids de ferro, especialment de GOETHITA (molt limonititzada). Fins i tot, una mica més avall de l´indret on som, va fer-se una petita extracció de reconeixement, de cara a l´explotació dels òxids de ferro, naturalment, sense cap mena d´èxit.
PARADA 5. ANTIGUES EXPLOTACIONS DE SORRA DE LA RIERA DE ROMANYAC, LES CAVORQUES, (terme municipal de Port de la Selva, comarca de l´Alt Empordà). (Full 259). Després de fer l´aturada de la parada anterior, cal retornar al Coll de Perafita, per tal de continuar ara el recorregut per la carretera Gi – 613, la qual es dirigeix cap al Nord, cap al Port de la Selva. Seguint per aquesta carretera, en arribar al paratge de les Cavorques i més exactament a la Riera de Romanyac, farem una altra aturada. Aquesta la farem a uns 5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials metamòrfics del Cambro – Ordovicià, dels que ja hem fet esment a les aturades anteriors. Aquests materials pertanyen a la denominada Sèrie de Cadaqués. Així, hem anat trobant nivells d´esquistos, fonamentalment. També, per sobre d´aquests materials, hem anat trobant dunes reptants, amb materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, fonamentalment d´aquest darrer. Es tracta dels depòsits de les denominades dunes reptants del Port de la Selva. Son uns materials detrítics, amb un fort component col·luvial i eòlic alhora. Aquests materials, han estat explotats a diferents indrets, prop d´aquí; així, és fàcil veure diverses antigues sorreres. A l´actualitat totes les explotacions es troben tancades, des de fa uns quants anys.
PARADA 6 - CONDICIONAL. PEDRERA D´ORTOGNEIS D´EN GRAU. CALA TAMARIUA, (terme municipal del Port de la Selva, comarca de l´Alt Empordà). (Full 259). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Port de la Selva. Hi anirem, seguint la carretera Gi – 613. En arribar al poble, caldrà fer un recorregut pel poble, per tal d´anar cap als seus sectors més orientals, cap a la Cala Tamariua. En arribar-hi, caldrà remuntar lleugerament el barranc que desemboca a la cala, per tal d´arribar a una antiga pedrera. Enllà farem una aturada. Així, des de l´anterior, ens haurà calgut recórrer uns 7 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Molt sovint, en aquest tram, s´han fet paleses les dunes reptants, similars a les que hem vist a l´aturada anterior. Més endavant, en arribar a l´indret de la present aturada, ens trobarem amb un important aflorament de roques molt metamòrfiques. Es tracta d´uns interessants afloraments d´ortogneis. Precisament, aquests materials han estat explotats en aquest indret a la Pedrera d´en Grau, actualment tancada. Aquests materials van ésser explotats durant força temps per tal d´obtenir-hi llambordes per a la construcció. Sembla que s´embarcaven directament a la costa, per als llocs de destí.
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES, (Sant Pere de Rodes, terme de Port de la Selva, comarca de l´Alt Empordà). (Full 259). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap el poble del Port de la Selva. L´haurem de creuar, per tal de sortir pels seus sectors septentrionals, seguint ara la carretera Gi – 612. Després de superar per l´esquerra el trencall de la Selva del Mar, trobarem el trencall de la carretera que es dirigeix cap al Monestir de Sant Pere de Roda, la GiP – 6041, que ens caldrà agafar-la. Així, haurem agafat una carretera molt sinuosa, que poc a poc va pujant cap al monestir. En a dalt, per les immediacions del monestir, farem una aturada, a uns 10 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials que hem vist a la darrera aturada. Així, hem trobat els materials metamòrfics del Cambro – Ordovicià, amb nivells de marbres, quarsites i esquists, fonamentalment. Aquests materials són els quins apareixen pels voltants del Monestir de Sant Pere de Rodes, per on es troben tallats per freqüents dics de pegmatites. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de diferents indrets de la península del Cap de Creus, especialment de la seva vorera septentrional.
PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL MAS DE LA PALLERA, (Sant Pere de Rodes, terme municipal de Port de la Selva, comarca de l´Alt Empordà). (Full 259). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà sobrepassar totalment el Monestir de Sant Pere de Rodes, continuant per la carretera local GiP – 6041, la qual es dirigeix ara cap al poble de Vilajuiga. En arribar a les immediacions del Mas de la Pallera, farem una aturada, aproximadament a uns 1´5 – 2 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat anteriorment: els nivells metamòrfics del Cambro – Ordovicià, amb esquistos, fil·lites i marbres, sovint travessats per dics de pegmatites. Tot i així, prop d´on som, hem trobat afloraments de roques granítiques i granodiorítiques del Carbonífer. Prop d´aquest indret, hi ha un interessant dolmen, que creiem que cal visitar
PARADA 9 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L´ESTACIÓ VILAJUIGA, (terme municipal de Vilajuiga, comarca de l´Alt Empordà). (Full 258). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretera local GiP – 6041, la qual es va dirigint cap el poble de Vilajuiga. En arribar-hi, farem una aturada, per les proximitats de l´estació de la RENFE. La farem a uns 10 Km de l´anterior. En aquest recorregut, fet íntegrament per la Zona Axial Pirinenca (per la denominada Zona d´Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca), hem trobat en bona part del trajecte, afloraments de granits i granodiorites del Carbonífer. Tot i això, prop del poble, hem vist afloraments dels materials esquistosos i carbonatats del Cambro – Ordovicià. Aquests materials els que es troben prop de l´indret de la parada Tot i així, cap als sectors meridionals i occidentals de la població afloren els materials detrítics cenozoics del Pleistocè – Holocè. Aquests materials detrítics constitueixen depòsits de glacis (amb argiles, llims i sorres) que reblen els sectors septentrionals de la Depressió de l´Empordà, fossilitzant la falla nord de la mateixa. De fet, estem molt prop d´aquesta falla, que no arribem a veure, en trobar-se fossilitzada
PARADA 10. PEDRERES DE FELDSPAT DE LLANÇÀ, S.A., (terme municipal de Llançà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 221). Després de realitzar la parada anterior, el recorregut es dirigirà cap a llevant, seguint ara la carretera local Gi – 604, per tal d´arribar a la cruïlla amb la carretera nacional N – 260. Tot seguit, continuant ara per aquesta carretera, el recorregut es dirigirà cap al NNE, cap a les immediacions de Montperdut i Valleta, des d´on ens aproparem a Llança. Poc abans d´arribar a aquesta darrera població, es farà una aturada. Així, en arribar a les immediacions del Km 20´5 de la carretera N – 260, ens desplaçarem cap a l´esquerra de la mateixa. En arribar a les pedreres, farem aturada, a uns 7´5 Km, aproximadament. Tot i així, per entrar a les pedreres, cal demanar i obtenir l´autorització pertinent; sense aquesta, està totalment prohibida l´entrada a les instal·lacions mines. Tot i així, si s´escau, les explotacions es poden veure de lluny, sense necessitat de córrer cap perill. En aquest recorregut, els trams inicials (des de les immediacions de Vilajuiga) els haurem fet per la zona de contacte entre la Zona Axial Pirinenca i la Depressió de l´Empordà, que hem vist a l´aturada anterior. Posteriorment, en apropar - nos a l´indret de l´aturada, haurem començat a trobar aforaments dels materials granítics i granodiorítics del Carbonífer de la Zona Axial Pirinenca. Més endavant, prop de Valleta, hem tornat a trobar els materials carbonatats del Cambro – Ordovicià. En aquests sectors, els materials anteriors es troben tallats per freqüents intrusions d´aplites i pegmatites, molt riques en feldspats. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Pel que fa a l´indret de l´aturada, cal dir que es tracta d´un important aflorament de les pegmatites acabades d´esmentar. Aquí, les roques acabades d´esmentar, son molt riques en FELDSPATS, fins al punt de trobar-se en explotació aquests minerals. Així, entre els minerals presents cal parlar de l´ALBITA i de l´ORTOSA. Tanmateix, es troba present un altre tectosilicat: el QUARS.

Kommentarer

    Du kan eller denne rute